El teu navegador no admet frames <a href='http://www.blogger.com/home'>Accedir a la pàgina pricipal de Blogger</a>
Menú Accessible del Bloc Començament del primer article Suscripció al butlletí Arxiu del Bloc per ordre de data Índex de categories Qui som? Els resposables del Bloc Sobre accessibilitat, dreceres i opcions del Bloc

28 de novembre 2008

Quan menys és més (necessitat i innovació)

Fa poc llegia un article de Gerry MacGovern sobre contingut a la web i models de negoci amb èxit que deia…
“Quant més contingut elimines més simplifiques, i quan més simplifiques més augmenten les possibilitats que els clients obtinguin èxit en la teva web.”

I no li falta raó; filosofia aplicable en tots els sentits, tant en la web, als negocis o a la vida mateixa. Quant més tenim més volem i així es va tancant el cercle per a, de cop i volta, tornar a l'austeritat i a la senzillesa.

En l'era de la usabilitat i els conceptes senzills encara ens obstinem en els continguts abundants en paraules i buides de continguts, sense adonar-nos que la senzillesa ens duu a l'efectivitat i en conseqüència al benefici.

En els negocis tractem de dur-nos més beneficis i acabar amb la competència. Com a conseqüència, pugen els preus, la vida i seguim esprement la “gallina dels ous d'or” i quedant-nos amb tot. Creem beneficis però no riquesa, sense pensar en un futur pròxim o llunyà, però en un futur en qualsevol cas, per a finalment tornar a la roda i reinventar-la de nou, una vegada i una altra.

Innovació en temps de crisi es crida, menú del dia a “1 euro” a Gijón, Barcelona i segur que aviat algun lloc més. Baixada d'impostos per a fomentar el consum en el Regne Unit. Injeccions econòmiques en el país de l'economia lliberal i un llarg etcètera. Amb la crisi a sobre, són molts els que s'han donat a la vella tradició de la innovació i han optat per fer el que la resta no fa, utilitzant idees que fa 6 mesos eren inconcebibles.

“Menys és més”, com diu Gerry. Eliminem allò que genera soroll i enfoquem en la realitat. Necessitem crear valor afegit, riquesa i no benefici, no sol per a avui, si no per al demà, per als nostres fills, per al mercat, per al futur…

Ja ho diu la wikipedia, Innovació és l'aplicació de noves idees, conceptes, productes, serveis i pràctiques, amb la intenció de ser útils per a l'increment de la productivitat”. Un element essencial de la innovació és la seva aplicació amb èxit de forma comercial. No solament cal inventar alguna cosa, sinó, per exemple, introduir-la al mercat perquè la gent pugui gaudir-ne.

Competitivitat i Rendibilitat. Clients Satisfets. Empleats Motivats i Compromesos. Nous Llocs de treball i Millors Condicions de Vida. Desenvolupar i Guanyar Opcions. Compartir la visió amb el client. Crear en l'entorn una cultura que estimuli generació de coneixement.

Gaudim doncs de la innovació, no solament en temps de crisi, sinó quan tot vagi bé i no tinguem problemes, per a no haver de passar de nou per mals moments.



26 de novembre 2008

Computació Distribuïda: innovar és cosa de tots

¿Us imagineu tota una ciutat col·laborant en xarxa per projectes de recerca? ¿Podríem ajudar al nostre Ajuntament a realitzar tasques de computació complexes o a gestionar els recursos municipals? ¿Per què no convertir Sant Cugat en un centre de càlcul col·laboratiu en innovació urbana?

La Computació Distribuïda (Distributed Computing o Grid Computing) és una manera de participar des de casa en projectes d'innovació i recerca. No és una tecnologia nova, fa anys que existeixen experiències de diversos tipus que aprofiten la potència de càlcul de milers d'ordinadors connectats en xarxa: la Unió Europea (eu-egee.org), la Universitat de Califòrnia (boinc.berkeley.edu) o la Universitat d'Stanford (folding.stanford.edu) són algunes iniciatives consolidades al servei de la recerca.


El funcionament de la computació distribuïda és molt senzill: una tasca complexa es divideix en parts petites de manera que càlculs que podrien trigar anys en fer-se són resolts en molt menys temps. I qui fa aquests càlculs parcials? Doncs ordinadors com els que teniu a casa, a l'escola dels vostres fills o a la feina, ordinadors que aprofitant les estones de poca activitat realitzen computacions que més tard seran enviats un servidor central.


Això és el que fa, per exemple, World Community Grid, una xarxa dedicada a projectes en benefici de la humanitat. Aquests són alguns dels més destacats:

  • Collites d'arròs més resistents mitjançant l'estudi de les proteïnes de l'arròs.
  • Investigació de fàrmacs eficaços contra virus del dengue, hepatitis C, del Nil occidental i la febre groga.
  • Ajudar en la lluita contra el càncer tot millorant els resultats de la cristal·lografia per raig X com a eina per a determinar l'estructura de nombroses proteïnes associades a aquesta malaltia.

Si esteu interessats en dedicar el temps lliure del vostre ordinador a projectes innovadors en benefici de la humanitat, podeu saber-ne més a: www.worldcommunitygrid.org



21 de novembre 2008

Crisi ? Innovació !

Jordi PuigneróJa no hi ha ningú que tingui nassos de negar la crisi. Fins i tot aquells que fa poc parlaven de “frenazo o de desacceleración” ara ens proposen tot un reguitzell de mesures anti-crisi. Finalment, sembla ser que el malalt ha acceptat, obligada o resignadament, la seva malaltia. És per tant el moment dels tractaments, les teràpies i les vacunes. Els xinesos i els japonesos, ens dirien que en la seva llengua la paraula crisi és un concepte compost per dos signogrames: el primer significa “problema” i el segon “oportunitat”. Va ser precisament l’esperit d’aquest lema el que va ajudar als finlandesos, a principis dels 90, a sortir d’una de les pitjors crisi econòmiques de la seva història recent. Una crisi provocada, sobretot, per l’esfondrament del seu principal soci d’aquella època, la URSS: les empreses més importants van fer fallida o van entrar en suspensió de pagaments, l’atur va arribar a nivells del 20% i el sistema bancari va estar a punt del col·lapse.

Avui, 15 anys més tard, Finlàndia és un dels països capdavanters del món : amb un PIB anual per càpita dels més elevats, és un país que lidera la majoria de rànquings tecnològics (nombre de mòbils i ordinadors per habitant, connexions de banda ampla, alfabetització digital, etc..) i és considerat pel Fòrum Econòmic Mundial i per l’Institut Internacional de Desenvolupament com el tercer país més competitiu del planeta.

I com s’ho van fer ?

Doncs en primer lloc l’Estat va donar un fort impuls a les inversions en ciència i tècnica, fet que va permetre engreixar el sistemes d’investigació, modernització i innovació tecnològica del país. Per posar un exemple, les partides de ciència i tècnica dels pressupostos de les administracions públiques d’aquella època van créixer exponencialment, fent que la inversió finlandesa en innovació tecnològica passés d’un 1,8% del PIB al 3,5%.

La segona cosa que va fer el govern finlandès va ser invertir seriosament en el sistema educatiu. Per cert, sistema que actualment és referent segons tots els estudis i informes de la Unió Europea en matèria d’educació.

En època de crisi els polítics finlandesos de diferents nivells de responsabilitat (nacionals i locals) van prendre la determinació d’augmentar les partides pressupostàries d’innovació, ciència i educació. En definitiva, van fer una aposta decidida per la societat del coneixement.

Per concloure, benvingudes siguin les mesures a curt plaç, per tapar forats, que ara ens proposen ministres, consellers i regidors d’Economia i Finances de les diferents administracions públiques. Però aquestes mesures quedaran en no res si no van acompanyades per increments pressupostaris i d’inversions en educació, formació i innovació tecnològica. Si això no es fa, desaprofitarem la oportunitat de la que parlen xinesos i japonesos.

Quan la tempesta hagi passat, aquelles ciutats i nacions que hagin fet els deures podran aspirar a ser Finlàndia. Les que s’hagin limitat a tapar forats romandran, un cop més, al vagó de cua d’aquesta locomotora anomenada progrés.

Jordi Puigneró i Ferrer
Regidor de Comunicació, Innovació i Serveis Interns.
Ajuntament de Sant Cugat



20 de novembre 2008

Interfícies de futur

En un futur proper, viurem un canvi substancial en la manera de veure les coses a la pantalla.



Oblong, una empresa amb seu a Los Angeles i Barcelona, ha desenvolupat una de les interfícies més curioses i espectaculars dels darrers anys, G-Speak. Els aficionats al cinema hauran vist quelcom semblant al film Minority Report, pel•lícula futurista en la qual la interfície és utilitzada com anàlisi forense amb pantalles guiades amb usos gestuals.

Els fundadors d’Oblong van prendre part com a assessors científics en la pel•lícula, on van assessorar sobre la utilitat i les característiques de la interfície. Així doncs, no és coincidència que aquesta interfície fes aparició al llargmetratge, ja que és en el que han estat treballant durant llarg temps.

La utilització de la interfície per mitjans gestuals obre el futur a una infinitat de possibilitats en el desenvolupament de noves aplicacions, deixant obsoletes les actuals pantalles d'ordinador, televisió i, fins i tot, videojocs; canviant la manera de veure i interactuar amb els diferents dispositius d'ús científic i quotidià, pràcticament sense canvis des del 1984.

Actualment, s'utilitzen per l'anàlisi i control de grans quantitats d'informació, interfícies en 3 dimensions, interfícies multiusuari, etc. I és que, l'ampli ventall de possibilitats que obre aquesta nova interfície deixa el futur computacional obert a una infinitat d'aplicacions, entre les quals es troben els serveis financers, l’automoció, els centres de networking, el suport logístic i cadenes de gestió, els centres d'intel•ligència i militars, el control d'imatge mèdica, així com les interfícies de consumidor final i un llarg etcètera en tots aquells camp que puguem imaginar-nos. En qualsevol dels casos, el futur es mostra prometedor.



18 de novembre 2008

La natura, laboratori d'innovació amb 3,8 bilions d'anys d'experiència

Des de sempre, la natura ha estat una de les principals fonts d'inspiració on l'home ha buscat respostes per a tota mena de situacions i problemes.

Nature's 100 Best Innovations
pretén ser una publicació anual on es recolliran algunes de les solucions més
innovadores que trobem a la natura i que són models de potencial aplicació pràctica.

Tal i com diuen Janine Benyus i Gunter Pauli, autors d'aquesta iniciativa,
"(...) tenim que mirar on no hem parat prou atenció, en el extremadament exitós laboratori de I+D que ha estat funcionant en aquest planeta des de fa 3,8 bilions d'anys. En aquest temps, entre 10 i 30 milions d'espècies, han aprés a fer tot allò que ara necessita fer la espècie humana (...)".

Aquests són alguns exemples de solucions innovadores recollides a Nature's 100 Best Innovations:

  • Superfícies sense fricció inspirades a la pell llefiscosa del peix de sorra (scincus scincus) i adaptables als sistemes elèctrics.
  • Retardants del foc lliures de tòxics, basats en els residus de certes fruites i en com els animals ho transformen en energia sense crear foc, és a dir, el cicle de Krebs.
  • Sistemes de recuperació de l'aigua mitjançant torres refredadores inspirades en com l’escarabat del desert de Namibia recull aigua de la boirina.
  • Envasos per a líquids biodegradables i revestiments per a canonades que han estat concebuts en investigacions sobre alguns gripaus d'Austràlia.
Qui sap, serà el nou sistema de reciclatge de residus orgànics un procés basat en la doble digestió del conill? O potser combatrem al mosquit tigre amb ultrasons generats des del nostre propi telèfon mòbil?

Si esteu interessats, podeu trobar més informació a: www.n100best.org



11 de novembre 2008

Fòrum d’Innovació Tecnològica Sant Cugat


Què és?
  • Una iniciativa de l'Ajuntament de Sant Cugat per mobilitzar els professionals i directius de la ciutat a que participin en la elaboració del Pla Local d’Innovació 2008-2012
  • Dos tallers temàtics: el Taller ecoCiutat (3 de desembre de 2008) i el Taller ticCiutat (5 de desembre de 2008).

Per a què?

Els objectius són:
  • Aplegar i incorporar les idees, aportacions i inquietuds dels experts al Pla Local d’Innovació de Sant Cugat
  • Promoure la “Sostenibilitat” i “l'Impuls a l'economia del Coneixement.”
  • Ajudar a la creació de riquesa, a la competitivitat i a la sostenibilitat de futur.
  • Obtenir idees actuables i de valor afegit amb una orientació pràctica d'aplicació directa al territori.

Com es fa?
  • Reunint el capital humà, intel·lectual i econòmic més destacat de la ciutat.
  • Compartint i contrastant idees i preocupacions d'una ecociutat preparada per a la societat de la comunicació i el coneixement.
  • Aportant solucions innovadores per fer una ciutat més sostenible i capdavantera.
  • Treballant i enriquint el debat i l'obtenció d'idees.
  • Utilitzant tècniques de conducció d'activitats dinàmiques i visuals.

Qui hi haurà?
  • Alfons Cornella (Fundador i CEO d'Infonomia) exposarà què està passant al món, quina ha estat l’evolució de les ciutats en els últims anys i com es preveu el futur a curt i mitjà termini a partir de les experiències més innovadores en diferents àmbits i sectors
  • Professionals i directius convidats personalment per la seva trajectòria, experiència i caràcter emprenedor

Veure també:



Taller ecoCiutat


El taller ecoCiutat —primer a realitzar en el marc del Fòrum d'Innovació Tecnològica de Sant Cugat— tractarà els següents temes: mobilitat, gestió de residus, reducció d’emissió de CO2, gestió de l’aigua i manteniment sostenible de la ciutat.

Quan
Dimecres, 3 de desembre de 2008

Lloc
STC Sant Cugat Trade Center
Avinguda de les Corts Catalanes, 5 – 7
Sant Cugat del Vallés

Programa
08:45 - 09:15 Arribada i acreditació
09:15 - 09:30 Inauguració a càrrec d’en Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallés
09:30 - 10:20 Conferència d’Alfons Cornella
10:20 - 10:40 Pausa cafè
10:40 - 14:00 Taller i taules de debat
14:30 Dinar (cal confirmar reserva)

L'assistència és exclusivament per invitació.


Veure també:





Taller ticCiutat


El taller ticCiutat —segon dels previstos al Fòrum d'Innovació Tecnològica de Sant Cugat— tractarà els següents temes: comunicació i coneixement, nous canals de comunicació, nous continguts i formats, relació entre ciutadans, treball a distància, xarxes de col·laboració, participació ciutadana, relació entre els ciutadans i l'administració.


Quan

Divendres, 5 de desembre de 2008

Lloc
STC Sant Cugat Trade Center
Avinguda de les Corts Catalanes, 5 – 7
Sant Cugat del Vallés

Programa
08:45 - 09:15 Arribada i acreditació
09:15 - 09:30 Benvinguda a càrrec d’en Jordi Puigneró, Regidor de Comunicació i Innovació de Sant Cugat del Vallés
09:30 - 10:20 Conferència d’Alfons Cornella
10:20 - 10:40 Pausa cafè
10:40 - 14:00 Taller i taules de debat
14:30 Dinar (cal confirmar reserva)

L'assistència és exclusivament per invitació.

Veure també: