"Sense optimisme no hi pot haver innovació"

El diumenge, 21 de juny del 2009, el diari AVUI publicava una entrevista a Vijay Govindarajan, expert mundial en estratègia i innovació i Protagonista del congrés HiT Barcelona.

Segons el Sr. Govindarajan les claus del progrés i de l'èxit d'empreses després de la crisi son “preparar-se per a les èpoques de creixement durant els moments difícils" i “pensar en positiu, focalitzar en l'èxit”. Sense optimisme no hi ha innovació, perquè aquesta es “fer alguna cosa sense saber si tindrà èxit, amb incertesa, però si ets optimista les coses bones acaben arribant”.

La Unió Europea ha decidit que aquest 2009 sigui l’Any Europeu de la Creativitat i la Innovació. Noves campanyes d’informació i promoció amb esdeveniments i iniciatives a nivell europeu, nacional, regional i local. Comunicaran missatges clau i difondran informació i exemples de bones pràctiques. En el marc financer dels programes existents (empresa, investigació, societat de la informació, aprenentatge permanent, cohesió social, desenvolupament rural i energia) contribuirà econòmicament en la promoció de la creativitat i la capacitat d’innovació a la Unió Europea.

Vijay Govindarajan recomana a Europa “actuar a l’una" i concentrar-se en quatre o cinc tecnologies en què puguem ser líders mundials”, per què no té ni població ni els recursos naturals de l'Índia, el Brasil o la Xina.

La innovació regional i local serà una de les prioritats de la política de cohesió europea durant els pròxims mesos i Sant Cugat del Vallès, que participa activament com membre d’associacions europees (EuroCities o Living Labs), podrà ampliar les col•laboracions en el marc comunitari dins de programes i projectes concrets a desenvolupar.

Pla Local d’Innovació 2009-2012

El passat dilluns, el Ple Municipal va aprovar per unanimitat un pla local d’acció en matèria d’innovació, amb projectes que desenvoluparà l’Ajuntament en els propers exercicis. S’haurà d’impulsar des de els organismes públics amb diferents agents (empreses, universitats, associacions, ...) de la ciutat, i el seu paper com a node i soci en projectes pilot a les xarxes socials i empresarials locals i europees.



El Pla Local d’Innovació 2009-2012, hereu del Pla Director de la Societat de la Informació 2000 i del Pla Connecta’t a Sant Cugat 2004-2007, ajudarà a posar en valor la iniciativa de l’Ajuntament en aquest terreny així com l’alt capital humà, intel•lectual i econòmic de la ciutat, reforçar el sòlid i ferm compromís de l’Ajuntament per esdevenir una ecoCiutat preparada per la societat del coneixement i la comunicació i proposar una sèrie de línees d’actuació amb una orientació fonamentalment pràctica i d’aplicació al territori.

Aquest pla, s’ha elaborat amb aportacions recollides a través dels tallers de debat presencials, els Fòrums ecoCiutat i ticCiutat, i al blog.

Alguns dels projectes que s’han materialitzat a través d’aquest Pla són el canal YouTube Sant Cugat, el projecte per connectar amb fibra òptica tots els equipaments municipals o oferir internet a través de tecnologia wi-fi als edificis municipals.

Tots hem de liderar el canvi

Si encara no ho hem fet, tots hauríem de començar a pensar en el futur i identificar els problemes que tindrem si no canviem els models demogràfics, econòmics i tecnològics. Poques persones relacionen la demografia amb el medi ambient, la economia, la tecnologia o la immigració i, malgrat tot, estan estretament connectades.

No podem deixar la responsabilitat únicament en mans dels polítics perquè ells han de resoldre els problemes de cada dia. Els professionals hem de prendre la iniciativa i oferir les solucions, amb la tecnologia com a arma que ens permet connectar grups de treball per tot el mon, difondre els missatges, i compartir idees.



Aquest és l’esperit del Pla Local d’Innovació de Sant Cugat, impulsat per l’àrea de Societat de la Informació de l ’Institut de Gestió Estratègica. S’han definit les línees d’acció en matèria d’innovació tecnològica per als pròxims anys, conjuntament amb professionals, empreses, emprenedors/es i professors universitaris vinculats a la nostra ciutat.

El nostre objectiu: convertir Sant Cugat en l’eco-ciutat del coneixement de Catalunya.

“The Survival of the planet depends on our ability to analyse and change our
demographic, economic and technological models” Simon Dolan, Director of the Institute for Labour Studies and Professor in the Department of Human Resource Management at ESADE.

L’economia ètica: el camí cap a la recuperació de la crisi

Afrontem un canvi econòmic i social d’una importància semblant a la Revolució Burgesa que va donar llum a l’economia capitalista que tenim avui. El model econòmic que està naixent és el de l’economia ètica a on el valor ja no es troba al treball com a l’economia capitalista, ni a la terra com a l’economia feudal. Ara trobem el valor a la capacitat de construir relacions socials significativament ètiques: un híbrid entre tecnologia, disseny i responsabilitat social.

Això no és una utopia:l’economia ètica ja és aquí. La trobem al nou estil de direcció d’empreses, a les formes avançades de treball, a la societat del coneixement, als mercats financers i als sistemes innovadors de producció i distribució social inspirats en el software P2P o en les comunitats 2.0.
L’economia ètica s’ha desenvolupat conjuntament amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació, i el seu impacte global creix i es difon conjuntament.

De les més grans empreses internacionals esta sorgint una generació de joves emprenedors i innovadors capaços de crear nous negocis profitosos, no només per engrossir les seves butxaques, sinó per dotar de valors al món.

Aquests empresaris practiquen el canvi social a través de la revitalització urbana, l’agricultura sostenible, la innovació tecnològica verda, les energies alternatives i la inversió en sintonia amb la societat.

Qualsevol iniciativa que pretengui arribar a ser veritablement sostenible i innovadora haurà de ser cada vegada més eficient amb l’ús de la energia i els recursos naturals, transparent i responsable amb la comunitat i bona per al equilibri de les persones i els essers vius.

De la Societat de la Informació a la Societat de la Innovació

Per a Jerry Engel, professor i director executiu del Lester Center for Entrepreneurship and Innovation a la Universitat de Berkeley, California, innovació significa "resoldre un problema d’una forma nova; és el matrimoni d’una gestió empresarial amb una capacitat de creació”.

Un des objectius prioritaris de las polítiques locals, nacionals i internacionals a tot el mon és arribar a establir un clúster d’innovació al seu territori, que doni impuls a la creació de noves tecnologies de valor y a empreses en xarxa associades a aquestes tecnologies. Per sembrar les condicions necessàries per que sorgeixin clústers locals s’ha d’incorporar el procés de la innovació a la cultura de la població. Cóm? Donant visibilitat als casos d’èxit, formant als joves a les escoles i la universitat, propiciant la figura dels mentors a la empresa, o conceptualitzant nous negocis que beneficiïn a venedors i compradors.

El repte i la oportunitat de la nostra societat, el que ens ajudarà a sortir de aquesta crisi, és la extensió de la tecnologia de la informació, principalment dins de les àrees del medi ambient i la energia (tecnologia verda), de las ciències de la salut i de la biologia (biotecnologia) o de la ciència dels materials (nanotecnologia).

Sant Cugat compta ja amb un clúster d’empreses i persones innovadores que estan participant en l’elaboració del Pla Local d'Innovació, alineat amb aquests objectius i amb aquestes línees d’actuació.

Si Spielberg pogués veure el que s'hauria estalviat…

Les tecnologies són rendibles. Proporcionen dinamisme, mètode i permeten millorar l'eficiència. Poden ser utilitzades per tothom i aportar avantatges competitius i productius, sostinguts en el temps, vitals en època de crisi. Per assolir una eficiència elevada, els costos no han de resultar elevats, sempre que es tinguin en compte aquests factors clau:

1. Comptar amb professionals excel·lents que aportin coneixement i experiència.
2. Donar prioritat a la formació puntera permanent.
3. Crear un clima de flexibilitat i optimisme a l'empresa perquè les idees creatives i innovadores sorgeixin, flueixin i tinguin oportunitat d'ésser discutides, avaluades i engegades.

El retorn de la inversió el trobem en tots els casos d'èxit. El risc de no fer-ho és quedar-se fora del mercat.

Pla d’ACC1Ó 2009-2013

"4 eixos, 12 línies, 30 estratègies, 85 iniciatives", aquest va ser el lema sota el qual es va presentar a l'octubre del 2008 el Pla estratègic d'ACC1Ó.

Pels que no estiguin al cas, recordem que ACC1Ó és l'agència de suport i ajut a la innovació per a les empreses creada al març del 2008 pel Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.

Algunes de les 85 iniciatives compreses al Pla són: Portal ‘Empresa en ACC1Ó´, Web ‘ACC1Ó al món´, Web ‘Invest in Catalonia´, Servei d’informació i orientació de proximitat, Servei d’autodiagnosi web, Programa d’implantació estratègica, Innoempresa, Mercat de talent, Cupons tecnològics, Servei d'iniciació a la innovació, Assessorament tecnològic especialitzat, Desenvolupament de la Xarxa Tecnològica de Catalunya, Servei de transferència tecnològica internacional, Programa nuclis d’innovació, Servei d'estructuració i suport a grans projectes d'R+D, Trobada de Xarxes de transferència de coneixement, L'Anella: comunitats de coneixement o el Servei d'accés a xarxes tecnològiques internacionals.

En el marc d'aquest Pla, ja s'han posat en marxa alguns dels serveis contemplats entre les 85 iniciatives. Aquest és el cas del Servei d'Autodiagnosi. Hem provat aquest servei i —de moment— a banda d'un formulari que recull les nostres dades (però no el NIF o el CIF), no n'hem sabut res més. La veritat és que esperava una mica més d'un servei d'innovació, en un mitjà que permet molt més i que ha de servir com a "instrument de millora a la prestació de serveis i el suport estratègic a l'empresa catalana". Un simple missatge automàtic de correu electrònic hagués estat un detall, automàtic, però detall.

No s'amoïnin, tan aviat com tinguem més novetats sobre el servei els anirem informant.

El futur de la televisió digital

Als Estat Units es comencen a disparar certes alarmes a poques setmanes de l'apagada de la TV analògica.

L'apagada està inicialment prevista pel 17 de febrer d'aquest any però, segons el diari The Washington Post, hi ha més d'un 6% de famílies (més de 7 milions de llars) encara sense preparar per la TV digital. Tal és la situació que sembla que una persona de l'equip del president electe Barack Obama ha enviat una carta a certs Congressistes clau per tal d'ajornar l'apagada. Al nostre país la situació sembla que anirà pel mateix camí i no seria estrany que al darrer moment es decretés una moratòria.

Ara bé: s'ha triat el camí correcte? És la TDT, tal i com s'ha desplegat, la millor plataforma? Per què no fer una aposta de futur cap a la TV IP? No seria millor dedicar esforços i inversió en fer arribar a tothom un ample de banda que permetés l'accés a la xarxa amb una connexió ràpida i, de pas, l'accés a una televisió digital de debò? No estem ficant-nos en una via morta que caldrà torna a recórrer en poc temps per abandonar la TDT i ficar-nos a la veritable TV digital? No seria, a més, la TV IP un revulsiu per al sector de les empreses tecnològiques?

Segons alguns, això sembla. En paraules de Juan Carlos Gómez-Cornejo, responsable de Digital Media d'IBM,

"(...) la televisión IP es clave en la estrategia de supervivencia de las telcos (...) los proveedores de contenidos no están mostrando interés por desplegar redes IPTV, sino que prefieren llegar a alianzas con operadores de telecomunicaciones que son, en definitiva, los que están liderando el despliegue de estas tecnologías (...)”

2009: Any Europeu de la Creativitat i la Innovació

Doncs sí, el 2009 és l'Any Europeu de la Creativitat i la Innovació.

Aquesta iniciativa de la Unió Europea té com a objectiu crear consciència de la importància de la creativitat i de la innovació per al desenvolupament personal, desenvolupament social i econòmic, així com per difondre les bones pràctiques, fomentar l'educació i la investigació, i promoure el debat polític i el desenvolupament.

Igual que en anteriors anys europeus, les mesures inclouran campanyes de promoció, esdeveniments i iniciatives a nivell europeu, nacional, regional i local. Per començar, a l'acte de presentació a la premsa es va mostrar el website de l'Any Europeu de la Creativitat i la Innovació (www.create2009.europa.eu) i es va oferir un innovador concert inaugural amb vegetals a càrrec de la Vienna Vegetable Orchestra.

Podeu veure un vídeo sobre el concert a:
www.create2009.europa.eu/press/video_gallery

Brown: "inversió en tecnologia i medi ambient per reactivar l'economia".

El primer ministre britànic, Gordon Brown, es va mostrar ahir partidari d'inversions en tecnologia i medi ambient per fer front a la crisi i reactivar l'economia.

Brown, que es va reunir amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, i el president francès i de torn de la UE, Nicolas Sarkozy, a més de destacats empresaris, va assenyalar en roda de premsa que els Estats membres coincideixen que l'objectiu és construir "una Europa digital, de baixes emissions i respectuosa amb el medi ambient". L'aposta del primer ministre britànic, doncs, és una "Europa ecològica", basada en la reorientació energètica cap a un model que rebaixi el consum de carboni i estimuli la digitalització i la formació. "Aquests seran els punts en què haurem de fixar-nos en els propers mesos per sortir de la crisi", va dir Brown.

Veure l’article sencer a avui.cat

Quan menys és més (necessitat i innovació)

Fa poc llegia un article de Gerry MacGovern sobre contingut a la web i models de negoci amb èxit que deia…
“Quant més contingut elimines més simplifiques, i quan més simplifiques més augmenten les possibilitats que els clients obtinguin èxit en la teva web.”

I no li falta raó; filosofia aplicable en tots els sentits, tant en la web, als negocis o a la vida mateixa. Quant més tenim més volem i així es va tancant el cercle per a, de cop i volta, tornar a l'austeritat i a la senzillesa.

En l'era de la usabilitat i els conceptes senzills encara ens obstinem en els continguts abundants en paraules i buides de continguts, sense adonar-nos que la senzillesa ens duu a l'efectivitat i en conseqüència al benefici.

En els negocis tractem de dur-nos més beneficis i acabar amb la competència. Com a conseqüència, pugen els preus, la vida i seguim esprement la “gallina dels ous d'or” i quedant-nos amb tot. Creem beneficis però no riquesa, sense pensar en un futur pròxim o llunyà, però en un futur en qualsevol cas, per a finalment tornar a la roda i reinventar-la de nou, una vegada i una altra.

Innovació en temps de crisi es crida, menú del dia a “1 euro” a Gijón, Barcelona i segur que aviat algun lloc més. Baixada d'impostos per a fomentar el consum en el Regne Unit. Injeccions econòmiques en el país de l'economia lliberal i un llarg etcètera. Amb la crisi a sobre, són molts els que s'han donat a la vella tradició de la innovació i han optat per fer el que la resta no fa, utilitzant idees que fa 6 mesos eren inconcebibles.

“Menys és més”, com diu Gerry. Eliminem allò que genera soroll i enfoquem en la realitat. Necessitem crear valor afegit, riquesa i no benefici, no sol per a avui, si no per al demà, per als nostres fills, per al mercat, per al futur…

Ja ho diu la wikipedia, Innovació és l'aplicació de noves idees, conceptes, productes, serveis i pràctiques, amb la intenció de ser útils per a l'increment de la productivitat”. Un element essencial de la innovació és la seva aplicació amb èxit de forma comercial. No solament cal inventar alguna cosa, sinó, per exemple, introduir-la al mercat perquè la gent pugui gaudir-ne.

Competitivitat i Rendibilitat. Clients Satisfets. Empleats Motivats i Compromesos. Nous Llocs de treball i Millors Condicions de Vida. Desenvolupar i Guanyar Opcions. Compartir la visió amb el client. Crear en l'entorn una cultura que estimuli generació de coneixement.

Gaudim doncs de la innovació, no solament en temps de crisi, sinó quan tot vagi bé i no tinguem problemes, per a no haver de passar de nou per mals moments.

Crisi ? Innovació !

Ja no hi ha ningú que tingui nassos de negar la crisi. Fins i tot aquells que fa poc parlaven de “frenazo o de desacceleración” ara ens proposen tot un reguitzell de mesures anti-crisi. Finalment, sembla ser que el malalt ha acceptat, obligada o resignadament, la seva malaltia. És per tant el moment dels tractaments, les teràpies i les vacunes. Els xinesos i els japonesos, ens dirien que en la seva llengua la paraula crisi és un concepte compost per dos signogrames: el primer significa “problema” i el segon “oportunitat”. Va ser precisament l’esperit d’aquest lema el que va ajudar als finlandesos, a principis dels 90, a sortir d’una de les pitjors crisi econòmiques de la seva història recent. Una crisi provocada, sobretot, per l’esfondrament del seu principal soci d’aquella època, la URSS: les empreses més importants van fer fallida o van entrar en suspensió de pagaments, l’atur va arribar a nivells del 20% i el sistema bancari va estar a punt del col·lapse.

Avui, 15 anys més tard, Finlàndia és un dels països capdavanters del món : amb un PIB anual per càpita dels més elevats, és un país que lidera la majoria de rànquings tecnològics (nombre de mòbils i ordinadors per habitant, connexions de banda ampla, alfabetització digital, etc..) i és considerat pel Fòrum Econòmic Mundial i per l’Institut Internacional de Desenvolupament com el tercer país més competitiu del planeta.

I com s’ho van fer ?

Doncs en primer lloc l’Estat va donar un fort impuls a les inversions en ciència i tècnica, fet que va permetre engreixar el sistemes d’investigació, modernització i innovació tecnològica del país. Per posar un exemple, les partides de ciència i tècnica dels pressupostos de les administracions públiques d’aquella època van créixer exponencialment, fent que la inversió finlandesa en innovació tecnològica passés d’un 1,8% del PIB al 3,5%.

La segona cosa que va fer el govern finlandès va ser invertir seriosament en el sistema educatiu. Per cert, sistema que actualment és referent segons tots els estudis i informes de la Unió Europea en matèria d’educació.

En època de crisi els polítics finlandesos de diferents nivells de responsabilitat (nacionals i locals) van prendre la determinació d’augmentar les partides pressupostàries d’innovació, ciència i educació. En definitiva, van fer una aposta decidida per la societat del coneixement.

Per concloure, benvingudes siguin les mesures a curt plaç, per tapar forats, que ara ens proposen ministres, consellers i regidors d’Economia i Finances de les diferents administracions públiques. Però aquestes mesures quedaran en no res si no van acompanyades per increments pressupostaris i d’inversions en educació, formació i innovació tecnològica. Si això no es fa, desaprofitarem la oportunitat de la que parlen xinesos i japonesos.

Quan la tempesta hagi passat, aquelles ciutats i nacions que hagin fet els deures podran aspirar a ser Finlàndia. Les que s’hagin limitat a tapar forats romandran, un cop més, al vagó de cua d’aquesta locomotora anomenada progrés.

Jordi Puigneró i Ferrer
Regidor de Comunicació, Innovació i Serveis Interns.

Ajuntament de Sant Cugat