Seminaris formatius

Fes clic per ampliar

Living Labs Global Awards

Sant Cugat organitza, juntament amb vuit ciutats més i Living Labs Global, els Premis Living Labs a iniciatives que apliquin noves tecnologies al servei de la ciutadania i les ciutats










“En el marc del Pla Local d’Innovació de Sant Cugat, una de les línies estratègiques és el foment de les noves tecnologies i la penetració d’aquestes a la ciutat. És important que les empreses santcugatenques que han fomentat la innovació participin en aquests premis, ja que això possibilitarà veure reconegut el seu esforç. Així doncs, des de l’Ajuntament volem animar totes les empreses de la ciutat que innovin o que destaquin en aquest terreny a presentar la seva candidatura”.
Jordi Puigneró. Regidor de Comunicació, Serveis Interns i Innovació

Nou ciutats d’arreu del món s’han unit amb Living Labs Global amb el repte de buscar solucions innovadores per poder resoldre, amb la utilització de noves tecnologies, importants problemes socials. Per això han creat un concurs entre proveïdors internacionals de solucions, tecnologies i serveis. Més de 230 propostes ja han estat publicades online al web de Living Labs Global. Les propostes a avaluar per al Premi Living Labs Global poden ser presentades fins a l’1 de desembre de 2009.

Els guanyadors dels premis Living Labs Global Award seran convidats a realitzar una prova pilot de les seves solucions en aquestes ciutats, proporcionant l’efectivitat de noves tecnologies i oferint el primer pas per tal que proveïdors innovadors puguin entrar en nous mercats.

Categoria del Premis promogudes:
• Barcelona (1.7m ciutadans, 7m visitants l’any): Automatització de serveis urbans
• Chicago, Ill (2.9 m ciutadans, visitants l’any): Solucions per a comunitats Intel•ligents que integrin Salut, Educació, Seguretat Ciutadana.
• Cáceres, (93.000 ciutadans, candidata a la Capital Europea de la Cultura 2016): Col•laboració per a l’accessibilitat, la Cultura i la Societat.
• Eindhoven (212.000 ciutadans): TIC i augmentar la participació ciutadana en processos públics.
• Oeiras (162.000 ciutadans): Gestió Intel•ligent de l’aigua per reduir-ne el consum en un 50%.
• San Cugat del Vallès (76.000 ciutadans): Una ecoCiutat digitalment accessible.
• Taipei (2.63 m ciutadans): Descobrint Taipei als Turistes i Visitants.
• Comarca de La Selva (144.000 ciutadans, 26 municipis): Noves solucions per integrar turisme, innovació en gastronomia i alimentació.
• Estocolm ciutat de la Ciència (818.000 ciutadans, 6.3m visitants): eServeis per a Ciutadans i Corporacions

Concurs de vídeos d’estiu 2009, al Canal Youtube Santcugat.

S'ha acabat el període per la presentació de vídeos al concurs. Aviat es publicaran els guanyadors dels premis: càmeres digitals i fotogràfiques, impressores, mòbils, MP4, entre d’altres.

Recordeu, que aquest any, a més, gaudim d’una nova categoria patrocinada per VODAFONE, on és lliurarà el premi al millor vídeo realitzat mitjançant un mòbil, sense cap tipus d’edició posterior.

Us convidem a veure els vídeos presentats.

La televisió per internet de Sant Cugat

Com esmentàvem en el post “UNA APOSTA PEL DESENVOLUPAMENT DE L'IPTV”, tant els entorns IPTV com InternetTV estan basats en les mateixes tecnologies, encara que els seus models tant de desplegament com de negoci són radicalment diferents.

La televisió per Internet representa un entorn de continguts i accés oberts. El contingut és emès des del proveïdor de serveis a l'usuari final a través d'Internet, pel que no es té cap control sobre la xarxa de transport. Avui tots els sistemes de “Internet Television” arriben a les llars a través dels PC, el que encara suposa una limitació, que tendirà a solucionar-se amb la Convergència d'Internet i TV.

El més clar exemple d'aquest model és YouTube, que té més d'un 40% de quota de mercat. Des de juny de 2008, Sant Cugat compta amb un canal partner en YouTube que amb més de 12.000 visites i 30.000 reproduccions de videos.

Aquesta iniciativa entre l'Ajuntament de Sant Cugat i la productora Cugat.cat va ser entesa com un pas cap a la InternetTV. I ara, la recentment estrenada Cugat tv, ofereix al ciutadà una plataforma per conèixer les activitats que és fan a Sant Cugat aprofitant les noves tecnologies. Cugat tv neix amb vuit canals temàtics i una de les novetats més atractives, es la possibilitat de que el propi internauta de es pot confeccionar el novè canal, el seu propi canal a Cugat tv, amb les preferències personals de cadascú.

Una aposta pel desenvolupament de l'IPTV

IPTV (Internet Protocol Television) és el mitjà per la transmissió de paquets de continguts de televisió, utilitzat en Internet. Però en realitat, els conceptes IPTV o Internet Television, s’utilitzen per fer referència a models de negoci.

En l'IPTV, el proveïdor del servei controla tant la xarxa de transmissió, com els continguts o l'accés als mateixos. De manera que pot garantir la qualitat del senyal fins a l'usuari final, l'oferta de continguts o l'accés als mateixos. Per una part, això suposa una forta inversió, però per una altra, permet una interacció directa bidireccional entre l'usuari i l'operador. Permetent oferir serveis interactius que utilitzen el canal de retorn de banda ampla sobre IP.

Serveis associats a l'IPTV són la transmissió dels canals clàssics a través de multidifusió, el PPV (Pagament per Visió), el VoD (Video On Demand), el mesurament d'audiències personalitzat o generació de canals de continguts a la carta. Actualment els operadors ofereixen un paquet de serveis de televisió, telefonia i dades (Triple-Play), encara que recentment està incorporant-se també el servei de telefonia mòbil per IP (Quad-Play).

Actualment moltes companyies estan apostant molt fort pel desenvolupament de l'IPTV: Telefónica amb Imagenio, Jazztel al portal Jazztelia TV, OrangeTV, Ya.com,… i també les grans multinacionals com Microsoft, Alcatel-Lucent o Ericsson.

Pla Local d’Innovació 2009-2012

El passat dilluns, el Ple Municipal va aprovar per unanimitat un pla local d’acció en matèria d’innovació, amb projectes que desenvoluparà l’Ajuntament en els propers exercicis. S’haurà d’impulsar des de els organismes públics amb diferents agents (empreses, universitats, associacions, ...) de la ciutat, i el seu paper com a node i soci en projectes pilot a les xarxes socials i empresarials locals i europees.



El Pla Local d’Innovació 2009-2012, hereu del Pla Director de la Societat de la Informació 2000 i del Pla Connecta’t a Sant Cugat 2004-2007, ajudarà a posar en valor la iniciativa de l’Ajuntament en aquest terreny així com l’alt capital humà, intel•lectual i econòmic de la ciutat, reforçar el sòlid i ferm compromís de l’Ajuntament per esdevenir una ecoCiutat preparada per la societat del coneixement i la comunicació i proposar una sèrie de línees d’actuació amb una orientació fonamentalment pràctica i d’aplicació al territori.

Aquest pla, s’ha elaborat amb aportacions recollides a través dels tallers de debat presencials, els Fòrums ecoCiutat i ticCiutat, i al blog.

Alguns dels projectes que s’han materialitzat a través d’aquest Pla són el canal YouTube Sant Cugat, el projecte per connectar amb fibra òptica tots els equipaments municipals o oferir internet a través de tecnologia wi-fi als edificis municipals.

Nova imatge del Bloc del Fòrum d'Innovació Tecnològica

El Bloc del Fòrum d’Innovació Tecnològica és una de les eines de suport del Pla Local d’Innovació que l’Ajuntament de Sant Cugat ha engegat i que fins el 2012 impulsarà els projectes tecnològics prioritàriament al servei de la comunicació i el medi ambient.

Aquest Bloc va néixer amb una imatge corporativa que volia trencar amb els altres espais virtuals de l’Ajuntament de Sant Cugat i amb les tendències d’imatge tecnològica més corrents. Sembla que amb la imatge “dels quadres blaus” i els personatges de “la família FIT” ho vam aconseguir.

És una imatge que pot o no pot agradar però en cap cas deixa indiferent.
Ara que ja engeguem el Pla Local d’Innovació i que el fil està posat a l’agulla canviem d’imatge per donar una nova dimensió al Bloc.
No només estèticament (tipografia, icones, colors per indicar els enllaços i reordenació de continguts) sinó que també hem adaptat tant la forma com el contingut per complir amb les normes d’accessibilitat WAI, segons el compromís de les administracions públiques (Reial Decret 1494/2007, de 12 de novembre, Llei 11/2007, de 22 de juny i Llei 56/2007, de 28 de desembre).

En ser una eina de comunicació depenent d’una administració pública, l’Ajuntament de Sant Cugat, ha de vetllar per l’accés a la informació de la ciutadania evitant qualsevol tipus de barrera digital.
El repte ha estat l’aconseguir a través d’una plataforma web 2.0 d’accés gratuït com Blogger un grau òptim d’accessibilitat possible: un nivell d’adequació de doble A.
S’han hagut, no únicament revisar els criteris de programació, sinó també estandarditzar procediments i fins i tot adequar els criteris de redacció dels articles.

El Bloc d’Innovació Tecnològica és el punt de partida per assolir aquest repte: anar difonent a tots els espais web municipals aquesta dinàmiques i ser més infoaccessibles en tots els aspectes.
A través d’aquest canal 2.0, la ciutadania amb els seus consells i comentaris ens ajudaran a ser més democràtics i eficients.

Un mapa híbrid

És difícil crear nous conceptes en cartografia, però els dissenyadors londinencs Jack Schulze i Matt Webb han presentat el que han anomenat el mapa "Here and There".
Aquest tipus de mapa barreja la perspectiva en tres dimensions d’una persona a peu dret i en primer pla amb la vista de ocell típica dels mapes. Aquesta unió de vistes s'aconsegueix gràcies a un traçat en corba.
És interessant la publicació per part dels dissenyadors del Tractat de les influències publicada al seu bloc, on trobem referències als mapes antics fins a l'actual Google Earth i que els han adreçat a la idea de projecció infinita del horitzó.
Ja podem intuir el potencial interactiu d’aquesta vista innovadora, i imaginar aplicacions no tan sols als videojocs, sinó en aplicacions GPS o de mobilitat.

Materials de la jornada Xarxes de Fibra Òptica a la Llar

La jornada de FTTH -Xarxes de Fibra Òptica a la Llar- celebrada a Sant Cugat el passat 1 d’abril sota el nom: "Xarxes FTTH des de la perspectiva municipal" va involucrar als principals actors de les solucions de FTTH en l’àmbit territorial català i va servir per posar en comú les tendències a seguir per desplegar amb garantíes.

En aquest article us adrecem a la pàgina on trobareu els enllaços del material corresponent a la jornada i altres enllaços d'interès.
Materials de la jornada FTTH Sant Cugat

Fibra Òptica a la Llar: Xarxes FTTH des de la perspectiva municipal

El proper dimecres, 1 d’abril durant tot el matí tindrà lloc a la sala Auditori de la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès una jornada sobre Fibra Òptica a la Llar.

La jornada titulada "Xarxes FTTH des de la perspectiva municipal", està enfocada, principalment a alcaldes i regidors així com enginyers municipals tot i que també queda oberta a les empreses privades.

L’ objectiu és explicar les tecnologies d'accés de Fibra Òptica a la Llar (FTTH) enfocades des del punt de vista municipal, per tal de presentar les possibilitats d'aquesta tecnologia enfront dels nous desplegaments de xarxes de nova generació.

L’obertura anirà a càrrec del Regidor de Comunicació, Serveis Interns i Innovació de l’Ajuntament de Sant Cugat, sr. Jordi Puigneró.

Les intervencions dels diferents ponents intentaran donar resposta als dubtes que encara ofereixen les sigles FTTH en el món municipal. Es parlarà dels diferents models d’actuació per part de l’administració pública, d’aspectes normatius, així com de les aplicacions tot passant per tecnologies de xarxa i els models d'explotació.

La jornada clourà amb la presència d'Andorra Telecom que exposarà les experiències de l’operador andorrà sobre el desplegament de la seva xarxa FTTH.

L’empresa organitzadora és APFUTURA i hi participen amb les seves ponències, Aggaros, Andorra Telecom, Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicacions, Fundació I2Cat, Localret, TFO amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Cugat.

Per assistir cal sol·licitar-ho a info@apfutura.net o bé al telèfon 934.246.885

Sense fils

Des de 1983, després dels experiments de Nikola Tesla, els científics coneixien la transmissió d’energia de manera sense fils, malgrat que fins ara no havia estat possible implementar els principis de l’ inducció magnètica a la càrrega de bateria dels telèfons mòbils o d’altres dispositius sense necessitat de cables, d’una manera eficient, segura (sense radiació ni descàrregues elèctriques) i econòmicament viable.

Però recentment, empreses com Powermat, Splashpower o WildCharger han tret al mercat la panacea de l’usuari multimèdia: un carregador universal sense fils.

Aquesta tecnologia és escalable. Aviat veurem dispositius amb receptors integrats en la seva pròpia carcassa externa, i no seran necessaris adaptadors addicionals. I (per què no?) aquesta tecnologia podria estar integrada en parets, meses de despatx o panels, habilitant punts invisibles de connexió elèctrica sense fils. Qualsevol superfície podria convertir-se en un punt sense fils de accés segur a una font elèctrica…

Us convidem a veure el vídeo “Powermat, Wire-Free Power” i descobrir un futur molt proper.

Lletres d’e-tinta sobre plàstic flexible

En un post anterior, “Arriben els e-books”, apuntàvem que la comercialització a Catalunya d’aquests dispositius lectors, lleugers, fins i amb un consum mínim d’energia, obria un nou camp per a la distribució de material imprès.
Els seus avantatges es basen en la tinta electrònica, una nova tecnologia que no emet llum i permet llegir sense cansar la vista, però que, a la vegada, té la capacitat de càrrega i actualització de la informació.
Més enllà de la tecnologia actual que ja ofereix l’aspecte del paper (contrast, lluentor i angle de lectura) i de les que ja estan arribant (color, fotografies, vídeo i captura d'anotacions), les versions en un futur proper integraran la tinta electrònica amb circuits plàstics, permetent obtenir productes encara més lleugers, flexibles i enrotllables. Ja les estan desenvolupant companyies com Polymer Vision, spin-off de Philips, Epson o Plastic Logic.
Si a aquesta combinació afegim la tecnologia de comunicació digital per tal de descarregar els titulars de la darrera hora de les notícies o una novel·la a la carta, a qualsevol lloc, en qualsevol moment, podem començar a pensar que qualsevol superfície, roba, edificis, objectes de la llar,.... el món que ens envolta, amb una capa de plàstic i tinta electrònica pot convertir-se en un suport d’intercanvi d’informació.

De la Societat de la Informació a la Societat de la Innovació

Per a Jerry Engel, professor i director executiu del Lester Center for Entrepreneurship and Innovation a la Universitat de Berkeley, California, innovació significa "resoldre un problema d’una forma nova; és el matrimoni d’una gestió empresarial amb una capacitat de creació”.

Un des objectius prioritaris de las polítiques locals, nacionals i internacionals a tot el mon és arribar a establir un clúster d’innovació al seu territori, que doni impuls a la creació de noves tecnologies de valor y a empreses en xarxa associades a aquestes tecnologies. Per sembrar les condicions necessàries per que sorgeixin clústers locals s’ha d’incorporar el procés de la innovació a la cultura de la població. Cóm? Donant visibilitat als casos d’èxit, formant als joves a les escoles i la universitat, propiciant la figura dels mentors a la empresa, o conceptualitzant nous negocis que beneficiïn a venedors i compradors.

El repte i la oportunitat de la nostra societat, el que ens ajudarà a sortir de aquesta crisi, és la extensió de la tecnologia de la informació, principalment dins de les àrees del medi ambient i la energia (tecnologia verda), de las ciències de la salut i de la biologia (biotecnologia) o de la ciència dels materials (nanotecnologia).

Sant Cugat compta ja amb un clúster d’empreses i persones innovadores que estan participant en l’elaboració del Pla Local d'Innovació, alineat amb aquests objectius i amb aquestes línees d’actuació.

Ni digital, ni terrestre: a través d'internet

Fa algun temps, quan va sorgir el boom de la Televisió Digital Terrestre (TDT) es va crear una gran revolada. En primer lloc se'ns obligava a canviar de “model” de televisió. D’acord bé, només el model de recepció. Ens obligaven a eliminar la tan estimada televisió analògica que fins al moment teníem per a donar pas a la gran apagada analògica i així obrir la frontera del TDT, el futur.
Per fi ens acostumem a aquest futur i, de cop i volta, una vegada les televisions instauren el seu “despotisme il·lustrat”(1), ens adonem que l'única cosa que ens ofereix la TDT en aquest país és algun canal addicional però no la interactivitat que ens havien promès quan la TDT era aquesta gran desconeguda. Com sempre, anem a esclat de la resta d'Europa o països del G “aquest” (2). Ho sento, però és així, malgrat qui digui el contrari.
Però el progrés no deixa d'avançar i, amb la manca de continguts i interactivitat en les plataformes de TDT, unida als canvis socials dels últims temps, els usuaris s'han anat fixant i acostumant a d’altres mitjans, cada vegada més instaurats a la societat i amb més interacció i possibilitats: internet.
Els joves cada vegada passen menys temps davant de la televisió, crida la premsa, internet avança en usuaris i ofereix nous continguts multimèdia, les cadenes (internacionals, no estatals) obren nous canals d'internet i “el progrés” no para.
Si a això li sumem l'avanç tecnològic dels últims 5 anys i el desenvolupament de canals de comunicació interactius com la IPTV, que ens permeten escollir el tipus de continguts que volem veure sense la necessitat d'haver d'esperar a la seva emissió, el famós futur de la TDT passa per ser molt negre i, una vegada més, seguirem a la cua dels grans del G “aquest”. Perquè no ens enganyem, si tenim internet, qui necessita televisió, o fins i tot la TDT? A mi, com si li posen “ciritione”.

(1) Despotisme Il·lustrat: sistema de govern de l'antic règim europeu, dintre de les monarquies absolutes, que inclou les idees filosòfiques de la il·lustració, el lema de la qual era “Tot per al poble, però sense el poble”.
(2) Gran G: fa referència als països del G8, G7, G6 o qualsevol que sigui el nombre que segueix a la G.

DLNA: camí d'un veritable centre multimèdia

DLNA és l'acrònim de Digital Living Network Alliance, un estàndard de comunicacions sense fils via Wi-Fi.

DLNA ha estat creat per un grup de més de 200 marques d'electrònica de consum, informàtica i comunicacions mòbils de cara a disposar d'un sistema comú que permeti connectar tots els seus dispositius de manera fàcil i automàtica disposant, únicament, d'un encaminador (router) sense fils. Per exemple, podríem veure al nostre aparell de TV les fotos emmagatzemades a l'ordinador sense necessitar de copiar-les prèviament a cap disc o suport d’emmagatzematge. El mateix podríem fer amb dispositius mòbils, sent possible veure a la TV les fotos d'una càmera o d'un telèfon mòbil que suportin DLNA sense necessitat de copiar-les enlloc o connectar un cable a la TV.

Aquest estàndard va ser creat al 2003 i a l'actualitat ja n'hi han més de 900 productes al mercat que tenen la certificació DLNA. Es tracta, sense dubte, d'un pas important de cara a poder disposar a casa d'un veritable centre multimèdia.

Podeu llegir més sobre DLNA a: www.dlna.org

In the air: innovació tecnològica i medi ambient

El projecte intheair.es té com a objectiu fer visibles els agents microscòpics (gasos, partícules, pol·len, etc.) que afecten a la qualitat de l'aire a Madrid per investigar com actuen, reaccionen i interaccionen amb la resta de la ciutat.

El projecte, desenvolupat en el marc del taller de Visualizar'08, consta de dues parts complementàries. Primer, un model web dinàmic que interpola i relaciona conjunts de dades diferents en una simulació 3D. En segon lloc, un prototip físic titulat "façana difusa" que serveix com a indicador massiu dels components de l'aire a través d'un núvol que canvia. Els colors i els ritmes d'esprai dels núvols emesos per una sèrie de difusors de vapor d'aigua emulen els nivells d'uns quants components aeris químics (p. ex. monòxid de nitrògens, diòxid de carboni, metà, diòxid de sofre, diòxid de nitrògens, monòxid de clor i carboni) que són mesurats per una estació de sensors de qualitat de l'aire.

En aquest vídeo es pot veure un resum del projecte:

Podeu trobar més informació a: http://intheair.es/

Si Spielberg pogués veure el que s'hauria estalviat…

Les tecnologies són rendibles. Proporcionen dinamisme, mètode i permeten millorar l'eficiència. Poden ser utilitzades per tothom i aportar avantatges competitius i productius, sostinguts en el temps, vitals en època de crisi. Per assolir una eficiència elevada, els costos no han de resultar elevats, sempre que es tinguin en compte aquests factors clau:

1. Comptar amb professionals excel·lents que aportin coneixement i experiència.
2. Donar prioritat a la formació puntera permanent.
3. Crear un clima de flexibilitat i optimisme a l'empresa perquè les idees creatives i innovadores sorgeixin, flueixin i tinguin oportunitat d'ésser discutides, avaluades i engegades.

El retorn de la inversió el trobem en tots els casos d'èxit. El risc de no fer-ho és quedar-se fora del mercat.

Arriben els e-books

La notícia de la comercialització a Catalunya dels dispositius lectors d’e-books ha saltat a l’opinió pública, obrint un nou camp per a la distribució de material imprès.

Els reproductors a la venda avui, funcionen amb tinta electrònica, una nova tecnologia que no emet llum i que permet llegir sense cansar la vista. Actualment, els continguts que es descarreguen són en negre sobre blanc i fan el efecte de paper.

Alguns models ja permeten escriure anotacions sobre la pantalla i guardar-les amb el llibre, descarregar els e-books (via WiFi, 3G o Bluetooth) i incorporar targetes de memòria. També existeixen ja prototips plàstics que arribaran durant els propers mesos i que són com a carpetes de folis, inclús enrotllables per a dur-los sota el braç com si fossin un diari.

Per al medi ambient aquesta és, sense dubte, una gran notícia: una vegada més la innovació pot col·laborar en l’estalvi de paper. Imaginem les biblioteques públiques amb aquests dispositius, sense metres lineals de llibres a les parets; imaginem les motxilles dels nens amb un únic dispositiu, sense el pes dels llibres i el quaderns; imaginem... Si us plau, poseu-vos a imaginar i compartiu-lo!

Els meus fanals i el meu mòbil

A la ciutat Alemanya de Doerentrup, s'ha posat en marxa un sistema innovador d'estalvi energètic comptant amb la col·laboració dels ciutadans.

Com funciona? Doncs apagant l'enllumenat públic de nit i deixant que siguin els ciutadans els qui l'encenguin des del seu telèfon mòbil. Amb aquest sistema, a partir d'una hora, els fanals s'apaguen i són els mateixos ciutadans els qui poden engegar-los quan vulguin de nou per períodes de quinze minuts.

El sistema pot semblar ple d'inconvenients però la veritat és que, en determinades zones, una bona campanya de comunicació i sensibilització així com una òptima coordinació dels serveis públics i horaris comercials, permet, tot d'una, estalviar energia i diners públics, reduir el nivell de contaminació lumínica i fer participar activament als ciutadans en la gestió dels recursos locals.

Podeu llegir més sobre aquesta experiència a:
http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/7796800.stm

Tweetminster: tecnologia, ciutadans i política

Que tecnologia i política van lligats de la mà és un fet que ningú posa en dubte. Ja no es tracta només del seguiment o de l'opinió sinó també de les eines que, per exemple, Internet posa a l'abast de ciutadans i polítics. (Sí, de moment m'estimo més tractar-los com a espècies o grups d'usuaris diferents).

Segur que han sentit a parlar de com Obama ha sabut aprofitar els nous canals digitals per recaptar fons econòmics i per difondre el seu missatge, o de com els blocs s'estan convertint cada vegada més en líders d'opinió molt tinguts en compte pels partits polítics.

Però caldria que això no fos 'notícia' només en períodes electorals sinó durant tota la legislatura o mandat d'un govern.

Això és el que fa tweetminster, un servei públic que aprofita la popularitat de Twitter per fer més fàcil el diàleg entre els ciutadans i els membres del Parlament Britànic. Tweetminster intenta atreure a ciutadans i a polítics per fomentar la participació i les converses directes i obertes, tot plegat per acabar tenint més transparència i millor comunicació entre els votants i els seus representats electes.

Podeu llegir més sobre Tweetminster a:
http://twitter.com/tweetminster
http://www.tweetminster.co.uk