Primer projecte dins del marc definit al Pla Local d’Innovació

Instal•lació del sistema de comunicacions via radiofreqüència VHF per a la gestió integral–centralitzada de l’estalvi i control de reg intel•ligent de les zones verdes públiques de la ciutat.
El Pla Local d’innovació 2009-2012 es va aprovar al Ple Municipal de Juny de 2009 per donar un marc al desenvolupament dels projectes d’innovació dirigits preferentment al medi ambient i desenvolupament sostenible i a donar impuls a l’economia del coneixement i la comunicació a la ciutat.


Dins de les accions dirigides a la primera línia d’actuació, l’ajuntament de Sant Cugat està treballant per fer sostenible el reg intel•ligent per les zones verdes del municipi, mitjançant la gestió integral–centralitzada d’estalvi i control i el seu ús just, mínim i suficient.

S’està implantant una tecnologia innovadora que fa servir un sistema central que rep, controla i retorna els paràmetres d’informació dels satèl•lits instal•lats a les zones verdes en relació al sòl, clima i plantes amb pluviòmetres i sensors d’humitat de sòl i capacitat de camp, una estació meteorològica sobre el terreny i informació de les característiques de la vegetació al ordinador central. Amb el coneixement i control d’aquests paràmetres, l’ordinador ens indica la dosi de reg justa, mínima i necessària a aplicar per un dia concret en les condicions d’aquell dia.

Dins de les actuacions del Pla Local d’Innovació, s’ha participat en aquest projecte dotant d’un sistema de comunicacions via radio freqüència VHF, ubicat a la torre de comunicacions municipal de la Floresta, que possibilita l’enllaç per distribuir la senyal de control de reg intel•ligent, facilitant la comunicació directa d’anada i de retorn. Ja no caldrà anar jardí, per jardí, parc per parc per dosificar el reg, canviar, reprogramar o tancar els sistemes de reg automatitzats, es podrà fer des de l’ordinador central de l’ajuntament a distancia, per comunicació via radio freqüència.

A més s’aprofitarà la mateixa tecnologia mediambiental d’estalvi i racionalització energètica de l’aigua, del seu consum, ús i reducció de costos per facilitar també una millor gestió de la comunicació i coordinació en tasques preventives i/o en situacions de risc o d’emergència, que pot reduir el nivell de risc o l’abast de l’emergència i en conseqüència minimitzar les possibles afectacions tant a la població, els bens i el Medi Ambient.

L’economia ètica: el camí cap a la recuperació de la crisi

Afrontem un canvi econòmic i social d’una importància semblant a la Revolució Burgesa que va donar llum a l’economia capitalista que tenim avui. El model econòmic que està naixent és el de l’economia ètica a on el valor ja no es troba al treball com a l’economia capitalista, ni a la terra com a l’economia feudal. Ara trobem el valor a la capacitat de construir relacions socials significativament ètiques: un híbrid entre tecnologia, disseny i responsabilitat social.

Això no és una utopia:l’economia ètica ja és aquí. La trobem al nou estil de direcció d’empreses, a les formes avançades de treball, a la societat del coneixement, als mercats financers i als sistemes innovadors de producció i distribució social inspirats en el software P2P o en les comunitats 2.0.
L’economia ètica s’ha desenvolupat conjuntament amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació, i el seu impacte global creix i es difon conjuntament.

De les més grans empreses internacionals esta sorgint una generació de joves emprenedors i innovadors capaços de crear nous negocis profitosos, no només per engrossir les seves butxaques, sinó per dotar de valors al món.

Aquests empresaris practiquen el canvi social a través de la revitalització urbana, l’agricultura sostenible, la innovació tecnològica verda, les energies alternatives i la inversió en sintonia amb la societat.

Qualsevol iniciativa que pretengui arribar a ser veritablement sostenible i innovadora haurà de ser cada vegada més eficient amb l’ús de la energia i els recursos naturals, transparent i responsable amb la comunitat i bona per al equilibri de les persones i els essers vius.

Lletres d’e-tinta sobre plàstic flexible

En un post anterior, “Arriben els e-books”, apuntàvem que la comercialització a Catalunya d’aquests dispositius lectors, lleugers, fins i amb un consum mínim d’energia, obria un nou camp per a la distribució de material imprès.
Els seus avantatges es basen en la tinta electrònica, una nova tecnologia que no emet llum i permet llegir sense cansar la vista, però que, a la vegada, té la capacitat de càrrega i actualització de la informació.
Més enllà de la tecnologia actual que ja ofereix l’aspecte del paper (contrast, lluentor i angle de lectura) i de les que ja estan arribant (color, fotografies, vídeo i captura d'anotacions), les versions en un futur proper integraran la tinta electrònica amb circuits plàstics, permetent obtenir productes encara més lleugers, flexibles i enrotllables. Ja les estan desenvolupant companyies com Polymer Vision, spin-off de Philips, Epson o Plastic Logic.
Si a aquesta combinació afegim la tecnologia de comunicació digital per tal de descarregar els titulars de la darrera hora de les notícies o una novel·la a la carta, a qualsevol lloc, en qualsevol moment, podem començar a pensar que qualsevol superfície, roba, edificis, objectes de la llar,.... el món que ens envolta, amb una capa de plàstic i tinta electrònica pot convertir-se en un suport d’intercanvi d’informació.

In the air: innovació tecnològica i medi ambient

El projecte intheair.es té com a objectiu fer visibles els agents microscòpics (gasos, partícules, pol·len, etc.) que afecten a la qualitat de l'aire a Madrid per investigar com actuen, reaccionen i interaccionen amb la resta de la ciutat.

El projecte, desenvolupat en el marc del taller de Visualizar'08, consta de dues parts complementàries. Primer, un model web dinàmic que interpola i relaciona conjunts de dades diferents en una simulació 3D. En segon lloc, un prototip físic titulat "façana difusa" que serveix com a indicador massiu dels components de l'aire a través d'un núvol que canvia. Els colors i els ritmes d'esprai dels núvols emesos per una sèrie de difusors de vapor d'aigua emulen els nivells d'uns quants components aeris químics (p. ex. monòxid de nitrògens, diòxid de carboni, metà, diòxid de sofre, diòxid de nitrògens, monòxid de clor i carboni) que són mesurats per una estació de sensors de qualitat de l'aire.

En aquest vídeo es pot veure un resum del projecte:

Podeu trobar més informació a: http://intheair.es/

Arriben els e-books

La notícia de la comercialització a Catalunya dels dispositius lectors d’e-books ha saltat a l’opinió pública, obrint un nou camp per a la distribució de material imprès.

Els reproductors a la venda avui, funcionen amb tinta electrònica, una nova tecnologia que no emet llum i que permet llegir sense cansar la vista. Actualment, els continguts que es descarreguen són en negre sobre blanc i fan el efecte de paper.

Alguns models ja permeten escriure anotacions sobre la pantalla i guardar-les amb el llibre, descarregar els e-books (via WiFi, 3G o Bluetooth) i incorporar targetes de memòria. També existeixen ja prototips plàstics que arribaran durant els propers mesos i que són com a carpetes de folis, inclús enrotllables per a dur-los sota el braç com si fossin un diari.

Per al medi ambient aquesta és, sense dubte, una gran notícia: una vegada més la innovació pot col·laborar en l’estalvi de paper. Imaginem les biblioteques públiques amb aquests dispositius, sense metres lineals de llibres a les parets; imaginem les motxilles dels nens amb un únic dispositiu, sense el pes dels llibres i el quaderns; imaginem... Si us plau, poseu-vos a imaginar i compartiu-lo!

Construcció ecològica

Amb la crisi collant fort a la societat, sembla que ja no existeixi el canvi climàtic. I per molt que ens dolgui, és quelcom que no podem obviar i en canvi, sí que podem tractar de millorar el que actualment tenim.

L'avanç tecnològic de la darrera dècada, i més encara d'aquests últims anys, s'ha accelerat de forma exponencial. La construcció comença a ser una mica més sostenible i, l'aparició de nous materials aplana el camí cap a un futur una mica més ecològic.

Des que els romans van inventar el formigó s'ha avançat molt, encara que sembla que aquestes pròximes dècades seran prometedores en aquests aspectes.

Amb la imminent arribada del formigó transparent al mercat, el panorama arquitectònic mundial pot prendre un nou gir, i si a això li afegim els recents avenços en matèria de reciclatge i sostenibilitat, podem esperar un futur una mica més satisfactori no sols per a nosaltres, sinó per al planeta, que bona falta li fa. Aquest formigó, un 30% més lleuger que el tradicional, conté un ingredient secret que sumat a la tradicional grava i sorra units amb ciment blanc, permeten que passi un 80% de llum. Aquest fet pot produir un canvi significatiu en la forma que veiem les llars i utilitzem la llum del dia.

D'altra banda, i seguint en matèria de construcció, val a dir que una companyia californiana diu que pot utilitzar el 90% del CO2 creat en una planta de gas per a crear ciment. I és com per a donar salts d'alegria, doncs per a la creació d'una tona de ciment, s'aboca una tona de CO2 a l'atmosfera, per la qual cosa, sent això així, el balanç de la creació de ciment podria ser gairebé "gratis" pel medi ambient. I dic gairebé gratis, perquè no és el CO2 l'única cosa que contamina.

En fi, esperem que els avanços segueixin caminant cap a endavant i no cap a enrere.

Els meus fanals i el meu mòbil

A la ciutat Alemanya de Doerentrup, s'ha posat en marxa un sistema innovador d'estalvi energètic comptant amb la col·laboració dels ciutadans.

Com funciona? Doncs apagant l'enllumenat públic de nit i deixant que siguin els ciutadans els qui l'encenguin des del seu telèfon mòbil. Amb aquest sistema, a partir d'una hora, els fanals s'apaguen i són els mateixos ciutadans els qui poden engegar-los quan vulguin de nou per períodes de quinze minuts.

El sistema pot semblar ple d'inconvenients però la veritat és que, en determinades zones, una bona campanya de comunicació i sensibilització així com una òptima coordinació dels serveis públics i horaris comercials, permet, tot d'una, estalviar energia i diners públics, reduir el nivell de contaminació lumínica i fer participar activament als ciutadans en la gestió dels recursos locals.

Podeu llegir més sobre aquesta experiència a:
http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/7796800.stm

Brown: "inversió en tecnologia i medi ambient per reactivar l'economia".

El primer ministre britànic, Gordon Brown, es va mostrar ahir partidari d'inversions en tecnologia i medi ambient per fer front a la crisi i reactivar l'economia.

Brown, que es va reunir amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, i el president francès i de torn de la UE, Nicolas Sarkozy, a més de destacats empresaris, va assenyalar en roda de premsa que els Estats membres coincideixen que l'objectiu és construir "una Europa digital, de baixes emissions i respectuosa amb el medi ambient". L'aposta del primer ministre britànic, doncs, és una "Europa ecològica", basada en la reorientació energètica cap a un model que rebaixi el consum de carboni i estimuli la digitalització i la formació. "Aquests seran els punts en què haurem de fixar-nos en els propers mesos per sortir de la crisi", va dir Brown.

Veure l’article sencer a avui.cat

Mare, jo no vull reciclar

Així l'hi deia un nen a la seva mare aquesta setmana al metro de Barcelona, “mare, jo no vull reciclar”.

Però, perquè fill? Li va preguntar la mare escandalitzada

A classe, ens ha dit la mestra que el reciclatge no és la solució, que el que cal fer és crear matèries i productes sostenibles i gastar menys, i que el reciclatge no serveix de res, ja que continuem creant materials altament tòxics i rarament biodegradables.

Res més enllà de la realitat. El nen no està desencaminat, doncs el model de producció actual és molt poc sostenible, i el reciclatge no és la solució als nostres mals.

Per a més inri, aquest mateix dia va venir a sopar a casa un bon amic que és biòleg, especialitzat en aquests temes moderns de la sostenibilitat i el reciclatge de residus.

L'hi ho vaig comentar al meu amic, i per a sorpresa meva li va donar la raó al nen, i a la mestra. Al veure la meva cara de sorpresa, em va explicar el mateix procés que la mestra explicava al noiet, unes línies més amunt.

I per a seguir fomentant la polèmica, afegeixo que no els falta raó, doncs a diferència d’altres països, aquí el reciclatge no té cap repercussió directa en la ciutadania. Bé si, un medi ambient més “sa” i net, però el ciutadà no es veu beneficiat directament, tret de poder seguir gaudint de l'aire, l'aigua i entorns naturals que ens aporta la mare terra i amb els quals ens permet viure. I m'explico una mica millor, o ho intento…

En d’altres països, per exemple EE.UU i algun altre país anglosaxó, el reciclatge té una repercussió directa en la ciutadania. Les empreses paguen als ciutadans per la recollida de residus urbans. Òbviament les empreses que es facin càrrec dels seus residus, dic jo.

Al nostre adorable entorn al contrari, vam proporcionar mà d'obra i matèria primera gratuïta a concessions publiques que queden en mans d'empreses privades.

D'altra banda, continuar sostenint aquest consum sense mesura de materials tan poc sostenibles, fa que la fi s'acosti cada vegada més ràpidament. Seguim utilitzant piles en els rellotges, com si els rellotges de pols anessin de nova invenció, llencem les ampolles al contenidor verd per a, més tard, fondre-les, en comptes de tornar a l'antic sistema de tornada i reutilització que, penso jo, serà més sostenible i inventem olis biodiesel, per a ,en comptes d'usar petroli, utilitzar carburants que contaminen menys, però que costen igual. No hi haurà cotxes que funcionin amb CO2? em pregunto. Aquest si seria l'invent del segle!

S’ha acabat la cultura de l'usar i llençar, rentem els plats de nou, conscienciem als nens, tal com ho fa la mestra d'aquell adorable nen, que el reciclatge no és la solució, que ja no entra res més sota la catifa…tret que vulguem omplir a Gaia, si, aquesta adorable senyora que encara ens permet viure, de residus i CO2.

Esperem que Obama faci alguna cosa, ja que si no, ens espera un negre futur. Si és que arriba.

Bambú i arquitectura sostenible

Ben segur que ja saben que el bambú s'utilitza des de l'antiguitat com a element de construcció per a cases, edificis i ponts. Molt probablement també coneixen el fet que a molts països amb elevada activitat sísmica, com ara Colòmbia o la Xina, el bambú o la guadua ha demostrat ser un dels elements més resistents i fiables per la seva elasticitat. Doncs això és el que ha portat a Yan Xiao, enginyer i professor a la Universitat de Carolina del Sud, a desenvolupar GluBam, un material innovador format a base de tires de bambú i amb el que es produeixen bigues i altres elements arquitectònics.

La primera estructura desenvolupada amb aquest material va ser un pont a la ciutat de Leiyang i actualment s'estan construint cases i escoles a la província de Sichuan, devastada pels terratrèmols.

A banda dels avantatges constructius, és molt important tenir present que a la Xina s'ha produït una important desforestació durant anys degut a la tala d'arbres indiscriminada de cara a la producció de fusta per a la construcció i que, d'altra banda, aquest país té una repoblació natural constant de bambú. Aquest material obre una porta a un model d'explotació forestal més sostenible alhora que a una nova indústria, font d'ingressos i llocs de treball.

Si voleu saber més sobre les possibilitats del bambú podeu visitar, entre moltes altres, aquestes pàgines:
Campodinamico.com.ar
BlogArquitectura.com
Google: arquitectura, bambú

La natura, laboratori d'innovació amb 3,8 bilions d'anys d'experiència

Des de sempre, la natura ha estat una de les principals fonts d'inspiració on l'home ha buscat respostes per a tota mena de situacions i problemes.

Nature's 100 Best Innovations pretén ser una publicació anual on es recolliran algunes de les solucions més innovadores que trobem a la natura i que són models de potencial aplicació pràctica.

Tal i com diuen Janine Benyus i Gunter Pauli, autors d'aquesta iniciativa, "(...) tenim que mirar on no hem parat prou atenció, en el extremadament exitós laboratori de I+D que ha estat funcionant en aquest planeta des de fa 3,8 bilions d'anys. En aquest temps, entre 10 i 30 milions d'espècies, han aprés a fer tot allò que ara necessita fer la espècie humana (...)".

Aquests són alguns exemples de solucions innovadores recollides a Nature's 100 Best Innovations:

• Superfícies sense fricció inspirades a la pell llefiscosa del peix de sorra (scincus scincus) i adaptables als sistemes elèctrics.
• Retardants del foc lliures de tòxics, basats en els residus de certes fruites i en com els animals ho transformen en energia sense crear foc, és a dir, el cicle de Krebs.
• Sistemes de recuperació de l'aigua mitjançant torres refredadores inspirades en com l’escarabat del desert de Namibia recull aigua de la boirina.
• Envasos per a líquids biodegradables i revestiments per a canonades que han estat concebuts en investigacions sobre alguns gripaus d'Austràlia.

Qui sap, serà el nou sistema de reciclatge de residus orgànics un procés basat en la doble digestió del conill? O potser combatrem al mosquit tigre amb ultrasons generats des del nostre propi telèfon mòbil?

Si esteu interessats, podeu trobar més informació a: www.n100best.org