29 de desembre 2008
Els meus fanals i el meu mòbil
Com funciona? Doncs apagant l'enllumenat públic de nit i deixant que siguin els ciutadans els qui l'encenguin des del seu telèfon mòbil. Amb aquest sistema, a partir d'una hora, els fanals s'apaguen i són els mateixos ciutadans els qui poden engegar-los quan vulguin de nou per períodes de quinze minuts.
El sistema pot semblar ple d'inconvenients però la veritat és que, en determinades zones, una bona campanya de comunicació i sensibilització així com una òptima coordinació dels serveis públics i horaris comercials, permet, tot d'una, estalviar energia i diners públics, reduir el nivell de contaminació lumínica i fer participar activament als ciutadans en la gestió dels recursos locals.
Podeu llegir més sobre aquesta experiència a:
http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/7796800.stm
19 de desembre 2008
Tweetminster: tecnologia, ciutadans i política
Segur que han sentit a parlar de com Obama ha sabut aprofitar els nous canals digitals per recaptar fons econòmics i per difondre el seu missatge, o de com els blocs s'estan convertint cada vegada més en líders d'opinió molt tinguts en compte pels partits polítics.
Però caldria que això no fos 'notícia' només en períodes electorals sinó durant tota la legislatura o mandat d'un govern.
Això és el que fa tweetminster, un servei públic que aprofita la popularitat de Twitter per fer més fàcil el diàleg entre els ciutadans i els membres del Parlament Britànic. Tweetminster intenta atreure a ciutadans i a polítics per fomentar la participació i les converses directes i obertes, tot plegat per acabar tenint més transparència i millor comunicació entre els votants i els seus representats electes.
Podeu llegir més sobre Tweetminster a:
http://twitter.com/tweetminster
http://www.tweetminster.co.uk
18 de desembre 2008
Fiasco Awards 2009
Tal i com s’ha comentat en altres posts, els dies 3 i 5 de desembre es van a celebrar a Sant Cugat els tallers ecoCiutat i ticCiutat, dins del Pla Local d’Innovació de Sant Cugat.
Aquests premis es dediquen a valorar els millors projectes dins de l’àmbit de les TIC que hagin estat un fracàs, un “fiasco”, amb la finalitat de potenciar l’esperit crític, una actitud positiva i gens derrotista dels fracassos i, d’aquesta manera, fomentar i animar a la gent, als emprenedors, a seguir endavant, ja que com ells mateixos diuen a la seva web, el fracàs es part de l’èxit, no per això hem de desil•lusionar-nos i desistir.
D’altra banda, i com altre dels objectius fonamentals dels premis, es pretén mantenir viu l’esperit crític dins del sector de les TIC, així com compartir les vivències amb l’objectiu d’aprendre dels nostres errors.
Les candidatures són obertes, qualsevol pot proposar-ne , tant si has tingut un fiasco com si coneixes algú que l’hagi tingut. Són obertes des del 15 de Novembre del 2008 fins al 15 de Gener del 2009. Les votacions es realitzaran de l’1 al 26 de febrer del 2009 per donar pas a la festa de lliurament de premis el mateix dia 26 de febrer.
15 de desembre 2008
Estònia serà el primer país del món que permetrà el vot per telèfon mòbil.
Estònia va permetre als electors identificats electrònicament votar per Internet, en modus de prova, al 2004. El mateix sistema d'autentificació permetrà ara emetre el vot per telèfon mòbil. Aquesta nova modalitat podrà fer-se servir als propers comicis que se celebraran al 2011 així que no seria estrany que algun altre país habiliti aquest servei i pregui a Estònia el protagonisme de ser el primer.
Si fem memòria, a Espanya també s'han realitzat ja proves pilot de vot electrònic però sembla que només en tornarem a sentir a parlar quan s'acostin les properes eleccions.
En podeu trobar més informació a:
www.google.es/... estonia,+telefono+movil
09 de desembre 2008
ecoCiutat i ticCiutat: dues jornades de treball per a la innovació.
Les jornades van començar amb la benvinguda per part de l'Il·lm. Sr. Lluís Recoder, Alcalde de Sant Cugat, i del Sr. Jordi Puigneró, Regidor de Comunicació, Innovació i Serveis Interns, al taller ecoCiutat i ticCiutat, respectivament. A continuació, els participants van gaudir d'un conferència a càrrec d'Alfons Cornella, fundador i CEO d'Infonomia, que va exposar què està passant al món, quina ha estat l’evolució de les ciutats en els últims anys i com es preveu el futur a curt i mitjà termini a partir de les experiències més innovadores en diferents àmbits i sectors.
Després d'una breu pausa, els assistents van posar fil a l'agulla i —de la mà dels dinamitzadors d'Infonomia Josep Lluís Sánchez i Marta Aubia— va començar la feina de compartir, contrastar i crear noves i innovadores idees per a la ciutat de Sant Cugat.
En propers articles d'aquest mateix bloc aniran mostrant-se els resultats d'aquestes intenses i profitoses sessions però, com que una imatge val més que mil paraules, seguint aquests enllaços podeu veure algunes fotografies dels tallers:
Veure les fotografies del taller ecoCiutat (3 de desembre)
Veure les fotografies del taller ticCiutat (5 de desembre)
Moltes gràcies a tothom per la seva implicació i participació!
Participants al taller ecoCiutat (3 de desembre): Albert de Pablo (Interlands), Albert Tortajada (FFGG), Albert Vilalta Insa (Fundació Engrunes), Alberto Aguilar (Citelum), Àlex Terés (Water Save Systems), Alfred Garcia (Ecogesa), Dídac Lorente Pijem (BitCarrier), Eduard Gascón (Tac Arquitectes), Encarna Gonzalez (Fundació Engrunes), Francesc Roca Rigol (Caex), Jaume Hugas (Spain Interproducts), Joan Puigdomènech (UPC ETSAV), Josep Martí Escursell (Marfina), Juanjo Martínez (Trade Center), Marisa Toral (HP), Mateo F Borras (Grifols), Mònica Mateu (Igepesi), Rosa Peris (Artefusión), Ruy Núñez (Innovaciones en Carreteras y Construcción S.L.), Sergi Cantó (Aj. Sant Cugat), Teresa Guerrero (Agència Catalana de Residus), Victor Cardona (Paper Ecològic), Xavier Garriga (Parc Tecnològic del Vallés).
Participants al taller ticCiutat (5 de desembre): Àngels Sastre (Grupo Intercom), Antoni Brey (Iviron), Carles Anadón (Originalets), David Costa (Everis), Diego Montáñez (Lean Focus), Edgar Jordà (Esade Creapolis), F. Xavier Cortés Morros (YCO Biometrics), Frances Fajula (Banesto), Gerard Martret (Drivania), Guillem Ricarte (Creafutur), Ivan Cutanda (Core Solutions), Ivan Tomas (Vodafone), Jaume Roqué (Districte Digital), Jesus Alonso (Tatamia Solutions), Joan Miquel Hernández (Ràdio St. Cugat), Joan Monzó (Club de Golf Sant Cugat), Joana Barbany, Jordi Lopez Benassat (Localret), Jordi Plana Juanola (Spenta), Jordi Puigneró (Aj. St. Cugat), Jordi Romeu (UPC ), Jordi Viñals (Dept. Educació GC), Jose Antonio Lavado (Bidea), Jose Miguel Reig (BeRepublic), Joseba Quevedo (UPC), Josep Prat (UPC), Josep Solà (Aj. St. Cugat), Lluis Just (Localret), Oriol Gual (Links40.Com), Manuel Sala (Introl), Marc Giró (Aj. St. Cugat), Marcel Coderch (CMT), María Serrano (Aj. St. Cugat), Marisa Iturbide (Brandnew), Marta Almela (Localret), MeritxellRoca (Trade Center), Miquel Angel Prats (Cetei), Mònica Lablanca (Aj. St. Cugat), Mònica Mateu (Igepesi), Oriol Gifrà (Customer Hunt), Pablo Antón (Ancor Retail), Pablo Benguría (Sintax), Pasqual Ruiz (Core Solutions), Pepe Menéndez (Fundació Joan XXIII), Ramon Forcadell (Servitec Enginyeria), Ramon Noguera (UAB), Raúl Martín (Oasys Soft), Sandra Sans (Everis), Santi Coca (Aj. St. Cugat), Tomás Margalef (UAB), Valentí Feixas (Aj. St. Cugat), Xavier Bruc (HP), Xavier Salvat, Xavier Tarrés (Aj. Sabadell).
Brown: "inversió en tecnologia i medi ambient per reactivar l'economia".
Brown, que es va reunir amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, i el president francès i de torn de la UE, Nicolas Sarkozy, a més de destacats empresaris, va assenyalar en roda de premsa que els Estats membres coincideixen que l'objectiu és construir "una Europa digital, de baixes emissions i respectuosa amb el medi ambient". L'aposta del primer ministre britànic, doncs, és una "Europa ecològica", basada en la reorientació energètica cap a un model que rebaixi el consum de carboni i estimuli la digitalització i la formació. "Aquests seran els punts en què haurem de fixar-nos en els propers mesos per sortir de la crisi", va dir Brown.
Veure l’article sencer a avui.cat
04 de desembre 2008
Mare, jo no vull reciclar
Així l'hi deia un nen a la seva mare aquesta setmana al metro de Barcelona, “mare, jo no vull reciclar”.
Però, perquè fill? Li va preguntar la mare escandalitzada
A classe, ens ha dit la mestra que el reciclatge no és la solució, que el que cal fer és crear matèries i productes sostenibles i gastar menys, i que el reciclatge no serveix de res, ja que continuem creant materials altament tòxics i rarament biodegradables.
Res més enllà de la realitat. El nen no està desencaminat, doncs el model de producció actual és molt poc sostenible, i el reciclatge no és la solució als nostres mals.
Per a més inri, aquest mateix dia va venir a sopar a casa un bon amic que és biòleg, especialitzat en aquests temes moderns de la sostenibilitat i el reciclatge de residus.
L'hi ho vaig comentar al meu amic, i per a sorpresa meva li va donar la raó al nen, i a la mestra. Al veure la meva cara de sorpresa, em va explicar el mateix procés que la mestra explicava al noiet, unes línies més amunt.
I per a seguir fomentant la polèmica, afegeixo que no els falta raó, doncs a diferència d’altres països, aquí el reciclatge no té cap repercussió directa en la ciutadania. Bé si, un medi ambient més “sa” i net, però el ciutadà no es veu beneficiat directament, tret de poder seguir gaudint de l'aire, l'aigua i entorns naturals que ens aporta la mare terra i amb els quals ens permet viure. I m'explico una mica millor, o ho intento…
En d’altres països, per exemple EE.UU i algun altre país anglosaxó, el reciclatge té una repercussió directa en la ciutadania. Les empreses paguen als ciutadans per la recollida de residus urbans. Òbviament les empreses que es facin càrrec dels seus residus, dic jo.
Al nostre adorable entorn al contrari, vam proporcionar mà d'obra i matèria primera gratuïta a concessions publiques que queden en mans d'empreses privades.
D'altra banda, continuar sostenint aquest consum sense mesura de materials tan poc sostenibles, fa que la fi s'acosti cada vegada més ràpidament. Seguim utilitzant piles en els rellotges, com si els rellotges de pols anessin de nova invenció, llencem les ampolles al contenidor verd per a, més tard, fondre-les, en comptes de tornar a l'antic sistema de tornada i reutilització que, penso jo, serà més sostenible i inventem olis biodiesel, per a ,en comptes d'usar petroli, utilitzar carburants que contaminen menys, però que costen igual. No hi haurà cotxes que funcionin amb CO2? em pregunto. Aquest si seria l'invent del segle!
S’ha acabat la cultura de l'usar i llençar, rentem els plats de nou, conscienciem als nens, tal com ho fa la mestra d'aquell adorable nen, que el reciclatge no és la solució, que ja no entra res més sota la catifa…tret que vulguem omplir a Gaia, si, aquesta adorable senyora que encara ens permet viure, de residus i CO2.
Esperem que Obama faci alguna cosa, ja que si no, ens espera un negre futur. Si és que arriba.
02 de desembre 2008
Bambú i arquitectura sostenible
La primera estructura desenvolupada amb aquest material va ser un pont a la ciutat de Leiyang i actualment s'estan construint cases i escoles a la província de Sichuan, devastada pels terratrèmols.
A banda dels avantatges constructius, és molt important tenir present que a la Xina s'ha produït una important desforestació durant anys degut a la tala d'arbres indiscriminada de cara a la producció de fusta per a la construcció i que, d'altra banda, aquest país té una repoblació natural constant de bambú. Aquest material obre una porta a un model d'explotació forestal més sostenible alhora que a una nova indústria, font d'ingressos i llocs de treball.
Si voleu saber més sobre les possibilitats del bambú podeu visitar, entre moltes altres, aquestes pàgines:
Campodinamico.com.ar
BlogArquitectura.com
Google: arquitectura, bambú
28 de novembre 2008
Quan menys és més (necessitat i innovació)
“Quant més contingut elimines més simplifiques, i quan més simplifiques més augmenten les possibilitats que els clients obtinguin èxit en la teva web.”
I no li falta raó; filosofia aplicable en tots els sentits, tant en la web, als negocis o a la vida mateixa. Quant més tenim més volem i així es va tancant el cercle per a, de cop i volta, tornar a l'austeritat i a la senzillesa.
En l'era de la usabilitat i els conceptes senzills encara ens obstinem en els continguts abundants en paraules i buides de continguts, sense adonar-nos que la senzillesa ens duu a l'efectivitat i en conseqüència al benefici.
En els negocis tractem de dur-nos més beneficis i acabar amb la competència. Com a conseqüència, pugen els preus, la vida i seguim esprement la “gallina dels ous d'or” i quedant-nos amb tot. Creem beneficis però no riquesa, sense pensar en un futur pròxim o llunyà, però en un futur en qualsevol cas, per a finalment tornar a la roda i reinventar-la de nou, una vegada i una altra.
Innovació en temps de crisi es crida, menú del dia a “1 euro” a Gijón, Barcelona i segur que aviat algun lloc més. Baixada d'impostos per a fomentar el consum en el Regne Unit. Injeccions econòmiques en el país de l'economia lliberal i un llarg etcètera. Amb la crisi a sobre, són molts els que s'han donat a la vella tradició de la innovació i han optat per fer el que la resta no fa, utilitzant idees que fa 6 mesos eren inconcebibles.
“Menys és més”, com diu Gerry. Eliminem allò que genera soroll i enfoquem en la realitat. Necessitem crear valor afegit, riquesa i no benefici, no sol per a avui, si no per al demà, per als nostres fills, per al mercat, per al futur…
Ja ho diu la wikipedia, Innovació és l'aplicació de noves idees, conceptes, productes, serveis i pràctiques, amb la intenció de ser útils per a l'increment de la productivitat”. Un element essencial de la innovació és la seva aplicació amb èxit de forma comercial. No solament cal inventar alguna cosa, sinó, per exemple, introduir-la al mercat perquè la gent pugui gaudir-ne.
Competitivitat i Rendibilitat. Clients Satisfets. Empleats Motivats i Compromesos. Nous Llocs de treball i Millors Condicions de Vida. Desenvolupar i Guanyar Opcions. Compartir la visió amb el client. Crear en l'entorn una cultura que estimuli generació de coneixement.
Gaudim doncs de la innovació, no solament en temps de crisi, sinó quan tot vagi bé i no tinguem problemes, per a no haver de passar de nou per mals moments.
26 de novembre 2008
Computació Distribuïda: innovar és cosa de tots
La Computació Distribuïda (Distributed Computing o Grid Computing) és una manera de participar des de casa en projectes d'innovació i recerca. No és una tecnologia nova, fa anys que existeixen experiències de diversos tipus que aprofiten la potència de càlcul de milers d'ordinadors connectats en xarxa: la Unió Europea (eu-egee.org), la Universitat de Califòrnia (boinc.berkeley.edu) o la Universitat d'Stanford (folding.stanford.edu) són algunes iniciatives consolidades al servei de la recerca.
El funcionament de la computació distribuïda és molt senzill: una tasca complexa es divideix en parts petites de manera que càlculs que podrien trigar anys en fer-se són resolts en molt menys temps. I qui fa aquests càlculs parcials? Doncs ordinadors com els que teniu a casa, a l'escola dels vostres fills o a la feina, ordinadors que aprofitant les estones de poca activitat realitzen computacions que més tard seran enviats un servidor central.
Això és el que fa, per exemple, World Community Grid, una xarxa dedicada a projectes en benefici de la humanitat. Aquests són alguns dels més destacats:
- Collites d'arròs més resistents mitjançant l'estudi de les proteïnes de l'arròs.
- Investigació de fàrmacs eficaços contra virus del dengue, hepatitis C, del Nil occidental i la febre groga.
- Ajudar en la lluita contra el càncer tot millorant els resultats de la cristal·lografia per raig X com a eina per a determinar l'estructura de nombroses proteïnes associades a aquesta malaltia.
Si esteu interessats en dedicar el temps lliure del vostre ordinador a projectes innovadors en benefici de la humanitat, podeu saber-ne més a: www.worldcommunitygrid.org
21 de novembre 2008
Crisi ? Innovació !
Avui, 15 anys més tard, Finlàndia és un dels països capdavanters del món : amb un PIB anual per càpita dels més elevats, és un país que lidera la majoria de rànquings tecnològics (nombre de mòbils i ordinadors per habitant, connexions de banda ampla, alfabetització digital, etc..) i és considerat pel Fòrum Econòmic Mundial i per l’Institut Internacional de Desenvolupament com el tercer país més competitiu del planeta.
I com s’ho van fer ?
Doncs en primer lloc l’Estat va donar un fort impuls a les inversions en ciència i tècnica, fet que va permetre engreixar el sistemes d’investigació, modernització i innovació tecnològica del país. Per posar un exemple, les partides de ciència i tècnica dels pressupostos de les administracions públiques d’aquella època van créixer exponencialment, fent que la inversió finlandesa en innovació tecnològica passés d’un 1,8% del PIB al 3,5%.
La segona cosa que va fer el govern finlandès va ser invertir seriosament en el sistema educatiu. Per cert, sistema que actualment és referent segons tots els estudis i informes de la Unió Europea en matèria d’educació.
En època de crisi els polítics finlandesos de diferents nivells de responsabilitat (nacionals i locals) van prendre la determinació d’augmentar les partides pressupostàries d’innovació, ciència i educació. En definitiva, van fer una aposta decidida per la societat del coneixement.
Per concloure, benvingudes siguin les mesures a curt plaç, per tapar forats, que ara ens proposen ministres, consellers i regidors d’Economia i Finances de les diferents administracions públiques. Però aquestes mesures quedaran en no res si no van acompanyades per increments pressupostaris i d’inversions en educació, formació i innovació tecnològica. Si això no es fa, desaprofitarem la oportunitat de la que parlen xinesos i japonesos.
Quan la tempesta hagi passat, aquelles ciutats i nacions que hagin fet els deures podran aspirar a ser Finlàndia. Les que s’hagin limitat a tapar forats romandran, un cop més, al vagó de cua d’aquesta locomotora anomenada progrés.
Jordi Puigneró i Ferrer
Regidor de Comunicació, Innovació i Serveis Interns.
20 de novembre 2008
Interfícies de futur
Oblong, una empresa amb seu a Los Angeles i Barcelona, ha desenvolupat una de les interfícies més curioses i espectaculars dels darrers anys, G-Speak. Els aficionats al cinema hauran vist quelcom semblant al film Minority Report, pel•lícula futurista en la qual la interfície és utilitzada com anàlisi forense amb pantalles guiades amb usos gestuals.
Els fundadors d’Oblong van prendre part com a assessors científics en la pel•lícula, on van assessorar sobre la utilitat i les característiques de la interfície. Així doncs, no és coincidència que aquesta interfície fes aparició al llargmetratge, ja que és en el que han estat treballant durant llarg temps.
La utilització de la interfície per mitjans gestuals obre el futur a una infinitat de possibilitats en el desenvolupament de noves aplicacions, deixant obsoletes les actuals pantalles d'ordinador, televisió i, fins i tot, videojocs; canviant la manera de veure i interactuar amb els diferents dispositius d'ús científic i quotidià, pràcticament sense canvis des del 1984.
Actualment, s'utilitzen per l'anàlisi i control de grans quantitats d'informació, interfícies en 3 dimensions, interfícies multiusuari, etc. I és que, l'ampli ventall de possibilitats que obre aquesta nova interfície deixa el futur computacional obert a una infinitat d'aplicacions, entre les quals es troben els serveis financers, l’automoció, els centres de networking, el suport logístic i cadenes de gestió, els centres d'intel•ligència i militars, el control d'imatge mèdica, així com les interfícies de consumidor final i un llarg etcètera en tots aquells camp que puguem imaginar-nos. En qualsevol dels casos, el futur es mostra prometedor.
18 de novembre 2008
La natura, laboratori d'innovació amb 3,8 bilions d'anys d'experiència
Nature's 100 Best Innovations pretén ser una publicació anual on es recolliran algunes de les solucions més innovadores que trobem a la natura i que són models de potencial aplicació pràctica.
Tal i com diuen Janine Benyus i Gunter Pauli, autors d'aquesta iniciativa, "(...) tenim que mirar on no hem parat prou atenció, en el extremadament exitós laboratori de I+D que ha estat funcionant en aquest planeta des de fa 3,8 bilions d'anys. En aquest temps, entre 10 i 30 milions d'espècies, han aprés a fer tot allò que ara necessita fer la espècie humana (...)".
Aquests són alguns exemples de solucions innovadores recollides a Nature's 100 Best Innovations:
- Superfícies sense fricció inspirades a la pell llefiscosa del peix de sorra (scincus scincus) i adaptables als sistemes elèctrics.
- Retardants del foc lliures de tòxics, basats en els residus de certes fruites i en com els animals ho transformen en energia sense crear foc, és a dir, el cicle de Krebs.
- Sistemes de recuperació de l'aigua mitjançant torres refredadores inspirades en com l’escarabat del desert de Namibia recull aigua de la boirina.
- Envasos per a líquids biodegradables i revestiments per a canonades que han estat concebuts en investigacions sobre alguns gripaus d'Austràlia.
Si esteu interessats, podeu trobar més informació a: www.n100best.org
11 de novembre 2008
Fòrum d’Innovació Tecnològica Sant Cugat
Què és?
- Una iniciativa de l'Ajuntament de Sant Cugat per mobilitzar els professionals i directius de la ciutat a que participin en la elaboració del Pla Local d’Innovació 2008-2012
- Dos tallers temàtics: el Taller ecoCiutat (3 de desembre de 2008) i el Taller ticCiutat (5 de desembre de 2008).
Per a què?
Els objectius són:
- Aplegar i incorporar les idees, aportacions i inquietuds dels experts al Pla Local d’Innovació de Sant Cugat
- Promoure la “Sostenibilitat” i “l'Impuls a l'economia del Coneixement.”
- Ajudar a la creació de riquesa, a la competitivitat i a la sostenibilitat de futur.
- Obtenir idees actuables i de valor afegit amb una orientació pràctica d'aplicació directa al territori.
Com es fa?
- Reunint el capital humà, intel·lectual i econòmic més destacat de la ciutat.
- Compartint i contrastant idees i preocupacions d'una ecociutat preparada per a la societat de la comunicació i el coneixement.
- Aportant solucions innovadores per fer una ciutat més sostenible i capdavantera.
- Treballant i enriquint el debat i l'obtenció d'idees.
- Utilitzant tècniques de conducció d'activitats dinàmiques i visuals.
Qui hi haurà?
- Alfons Cornella (Fundador i CEO d'Infonomia) exposarà què està passant al món, quina ha estat l’evolució de les ciutats en els últims anys i com es preveu el futur a curt i mitjà termini a partir de les experiències més innovadores en diferents àmbits i sectors
- Professionals i directius convidats personalment per la seva trajectòria, experiència i caràcter emprenedor
Veure també:
Taller ecoCiutat
El taller ecoCiutat —primer a realitzar en el marc del Fòrum d'Innovació Tecnològica de Sant Cugat— tractarà els següents temes: mobilitat, gestió de residus, reducció d’emissió de CO2, gestió de l’aigua i manteniment sostenible de la ciutat.
Quan
Dimecres, 3 de desembre de 2008
Lloc
STC Sant Cugat Trade Center
Avinguda de les Corts Catalanes, 5 – 7
Sant Cugat del Vallés
Programa
08:45 - 09:15 Arribada i acreditació
09:15 - 09:30 Inauguració a càrrec d’en Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallés
09:30 - 10:20 Conferència d’Alfons Cornella
10:20 - 10:40 Pausa cafè
10:40 - 14:00 Taller i taules de debat
14:30 Dinar (cal confirmar reserva)
L'assistència és exclusivament per invitació.
Veure també:
Taller ticCiutat
El taller ticCiutat —segon dels previstos al Fòrum d'Innovació Tecnològica de Sant Cugat— tractarà els següents temes: comunicació i coneixement, nous canals de comunicació, nous continguts i formats, relació entre ciutadans, treball a distància, xarxes de col·laboració, participació ciutadana, relació entre els ciutadans i l'administració.
Quan
Divendres, 5 de desembre de 2008
Lloc
STC Sant Cugat Trade Center
Avinguda de les Corts Catalanes, 5 – 7
Sant Cugat del Vallés
Programa
08:45 - 09:15 Arribada i acreditació
09:15 - 09:30 Benvinguda a càrrec d’en Jordi Puigneró, Regidor de Comunicació i Innovació de Sant Cugat del Vallés
09:30 - 10:20 Conferència d’Alfons Cornella
10:20 - 10:40 Pausa cafè
10:40 - 14:00 Taller i taules de debat
14:30 Dinar (cal confirmar reserva)
L'assistència és exclusivament per invitació.
Veure també:
01 de setembre 2008
Accessibilitat del Bloc
Aquest Bloc està gestionat per l'àrea de Societat de la Informació de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallés.
Per aquest motiu hem de garantir l'accessibilitat dels ususaris facilitant la seva navegació i comprensió dels articles.
Les tecles d'accés ràpid o tecles drecera per facilitar la navegació són:
- Tecla 1 - Menú Accessible del Bloc
- Tecla 2 - Anar al començament del primer article de la pàgina
- Tecla 3 - Suscripció al butlletí del FIT
- Tecla 4 - Arxiu del Bloc per ordre de data
- Tecla 5 - Índex de categories
- Tecla 6 - Qui som? Els resposables del Bloc
- Tecla 0 - Sobre accessibilitat, dreceres i opcions del Bloc
Per fer ús de les tecles drecera als principals navegadors s'han de fer servir les següents combinacions de tecles:
- Internet Explorer: Alt + tecla + Intro
- Mozilla, Firefox i Chrome: Alt + tecla
- Firefox 2: Alt + Majúscula + tecla
- Opera: Majúscula + Esc + tecla