Així l'hi deia un nen a la seva mare aquesta setmana al metro de Barcelona, “mare, jo no vull reciclar”.
Però, perquè fill? Li va preguntar la mare escandalitzada
A classe, ens ha dit la mestra que el reciclatge no és la solució, que el que cal fer és crear matèries i productes sostenibles i gastar menys, i que el reciclatge no serveix de res, ja que continuem creant materials altament tòxics i rarament biodegradables.
Res més enllà de la realitat. El nen no està desencaminat, doncs el model de producció actual és molt poc sostenible, i el reciclatge no és la solució als nostres mals.
Per a més inri, aquest mateix dia va venir a sopar a casa un bon amic que és biòleg, especialitzat en aquests temes moderns de la sostenibilitat i el reciclatge de residus.
L'hi ho vaig comentar al meu amic, i per a sorpresa meva li va donar la raó al nen, i a la mestra. Al veure la meva cara de sorpresa, em va explicar el mateix procés que la mestra explicava al noiet, unes línies més amunt.
I per a seguir fomentant la polèmica, afegeixo que no els falta raó, doncs a diferència d’altres països, aquí el reciclatge no té cap repercussió directa en la ciutadania. Bé si, un medi ambient més “sa” i net, però el ciutadà no es veu beneficiat directament, tret de poder seguir gaudint de l'aire, l'aigua i entorns naturals que ens aporta la mare terra i amb els quals ens permet viure. I m'explico una mica millor, o ho intento…
En d’altres països, per exemple EE.UU i algun altre país anglosaxó, el reciclatge té una repercussió directa en la ciutadania. Les empreses paguen als ciutadans per la recollida de residus urbans. Òbviament les empreses que es facin càrrec dels seus residus, dic jo.
Al nostre adorable entorn al contrari, vam proporcionar mà d'obra i matèria primera gratuïta a concessions publiques que queden en mans d'empreses privades.
D'altra banda, continuar sostenint aquest consum sense mesura de materials tan poc sostenibles, fa que la fi s'acosti cada vegada més ràpidament. Seguim utilitzant piles en els rellotges, com si els rellotges de pols anessin de nova invenció, llencem les ampolles al contenidor verd per a, més tard, fondre-les, en comptes de tornar a l'antic sistema de tornada i reutilització que, penso jo, serà més sostenible i inventem olis biodiesel, per a ,en comptes d'usar petroli, utilitzar carburants que contaminen menys, però que costen igual. No hi haurà cotxes que funcionin amb CO2? em pregunto. Aquest si seria l'invent del segle!
S’ha acabat la cultura de l'usar i llençar, rentem els plats de nou, conscienciem als nens, tal com ho fa la mestra d'aquell adorable nen, que el reciclatge no és la solució, que ja no entra res més sota la catifa…tret que vulguem omplir a Gaia, si, aquesta adorable senyora que encara ens permet viure, de residus i CO2.
Esperem que Obama faci alguna cosa, ja que si no, ens espera un negre futur. Si és que arriba.
A la ciutat Alemanya de Doerentrup, s'ha posat en marxa un sistema innovador d'estalvi energètic comptant amb la col·laboració dels ciutadans.
