ecoCiutat i ticCiutat: dues jornades de treball per a la innovació.

Els dies 3 i 5 de desembre es van celebrar els taller ecoCiutat i ticCiutat, jornades de treball temàtiques previstes per tal de col·laborar en l'elaboració del Pla Local d'Innovació.

Les jornades van començar amb la benvinguda per part de l'Il·lm. Sr. Lluís Recoder, Alcalde de Sant Cugat, i del Sr. Jordi Puigneró, Regidor de Comunicació, Innovació i Serveis Interns, al taller ecoCiutat i ticCiutat, respectivament. A continuació, els participants van gaudir d'un conferència a càrrec d'Alfons Cornella, fundador i CEO d'Infonomia, que va exposar què està passant al món, quina ha estat l’evolució de les ciutats en els últims anys i com es preveu el futur a curt i mitjà termini a partir de les experiències més innovadores en diferents àmbits i sectors.

Després d'una breu pausa, els assistents van posar fil a l'agulla i —de la mà dels dinamitzadors d'Infonomia Josep Lluís Sánchez i Marta Aubia— va començar la feina de compartir, contrastar i crear noves i innovadores idees per a la ciutat de Sant Cugat.

En propers articles d'aquest mateix bloc aniran mostrant-se els resultats d'aquestes intenses i profitoses sessions però, com que una imatge val més que mil paraules, seguint aquests enllaços podeu veure algunes fotografies dels tallers:

Veure les fotografies del taller ecoCiutat (3 de desembre)
Veure les fotografies del taller ticCiutat (5 de desembre)

Moltes gràcies a tothom per la seva implicació i participació!

Participants al taller ecoCiutat (3 de desembre): Albert de Pablo (Interlands), Albert Tortajada (FFGG), Albert Vilalta Insa (Fundació Engrunes), Alberto Aguilar (Citelum), Àlex Terés (Water Save Systems), Alfred Garcia (Ecogesa), Dídac Lorente Pijem (BitCarrier), Eduard Gascón (Tac Arquitectes), Encarna Gonzalez (Fundació Engrunes), Francesc Roca Rigol (Caex), Jaume Hugas (Spain Interproducts), Joan Puigdomènech (UPC ETSAV), Josep Martí Escursell (Marfina), Juanjo Martínez (Trade Center), Marisa Toral (HP), Mateo F Borras (Grifols), Mònica Mateu (Igepesi), Rosa Peris (Artefusión), Ruy Núñez (Innovaciones en Carreteras y Construcción S.L.), Sergi Cantó (Aj. Sant Cugat), Teresa Guerrero (Agència Catalana de Residus), Victor Cardona (Paper Ecològic), Xavier Garriga (Parc Tecnològic del Vallés).

Participants al taller ticCiutat (5 de desembre): Àngels Sastre (Grupo Intercom), Antoni Brey (Iviron), Carles Anadón (Originalets), David Costa (Everis), Diego Montáñez (Lean Focus), Edgar Jordà (Esade Creapolis), F. Xavier Cortés Morros (YCO Biometrics), Frances Fajula (Banesto), Gerard Martret (Drivania), Guillem Ricarte (Creafutur), Ivan Cutanda (Core Solutions), Ivan Tomas (Vodafone), Jaume Roqué (Districte Digital), Jesus Alonso (Tatamia Solutions), Joan Miquel Hernández (Ràdio St. Cugat), Joan Monzó (Club de Golf Sant Cugat), Joana Barbany, Jordi Lopez Benassat (Localret), Jordi Plana Juanola (Spenta), Jordi Puigneró (Aj. St. Cugat), Jordi Romeu (UPC ), Jordi Viñals (Dept. Educació GC), Jose Antonio Lavado (Bidea), Jose Miguel Reig (BeRepublic), Joseba Quevedo (UPC), Josep Prat (UPC), Josep Solà (Aj. St. Cugat), Lluis Just (Localret), Oriol Gual (Links40.Com), Manuel Sala (Introl), Marc Giró (Aj. St. Cugat), Marcel Coderch (CMT), María Serrano (Aj. St. Cugat), Marisa Iturbide (Brandnew), Marta Almela (Localret), MeritxellRoca (Trade Center), Miquel Angel Prats (Cetei), Mònica Lablanca (Aj. St. Cugat), Mònica Mateu (Igepesi), Oriol Gifrà (Customer Hunt), Pablo Antón (Ancor Retail), Pablo Benguría (Sintax), Pasqual Ruiz (Core Solutions), Pepe Menéndez (Fundació Joan XXIII), Ramon Forcadell (Servitec Enginyeria), Ramon Noguera (UAB), Raúl Martín (Oasys Soft), Sandra Sans (Everis), Santi Coca (Aj. St. Cugat), Tomás Margalef (UAB), Valentí Feixas (Aj. St. Cugat), Xavier Bruc (HP), Xavier Salvat, Xavier Tarrés (Aj. Sabadell).

Brown: "inversió en tecnologia i medi ambient per reactivar l'economia".

El primer ministre britànic, Gordon Brown, es va mostrar ahir partidari d'inversions en tecnologia i medi ambient per fer front a la crisi i reactivar l'economia.

Brown, que es va reunir amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, i el president francès i de torn de la UE, Nicolas Sarkozy, a més de destacats empresaris, va assenyalar en roda de premsa que els Estats membres coincideixen que l'objectiu és construir "una Europa digital, de baixes emissions i respectuosa amb el medi ambient". L'aposta del primer ministre britànic, doncs, és una "Europa ecològica", basada en la reorientació energètica cap a un model que rebaixi el consum de carboni i estimuli la digitalització i la formació. "Aquests seran els punts en què haurem de fixar-nos en els propers mesos per sortir de la crisi", va dir Brown.

Veure l’article sencer a avui.cat

Mare, jo no vull reciclar

Així l'hi deia un nen a la seva mare aquesta setmana al metro de Barcelona, “mare, jo no vull reciclar”.

Però, perquè fill? Li va preguntar la mare escandalitzada

A classe, ens ha dit la mestra que el reciclatge no és la solució, que el que cal fer és crear matèries i productes sostenibles i gastar menys, i que el reciclatge no serveix de res, ja que continuem creant materials altament tòxics i rarament biodegradables.

Res més enllà de la realitat. El nen no està desencaminat, doncs el model de producció actual és molt poc sostenible, i el reciclatge no és la solució als nostres mals.

Per a més inri, aquest mateix dia va venir a sopar a casa un bon amic que és biòleg, especialitzat en aquests temes moderns de la sostenibilitat i el reciclatge de residus.

L'hi ho vaig comentar al meu amic, i per a sorpresa meva li va donar la raó al nen, i a la mestra. Al veure la meva cara de sorpresa, em va explicar el mateix procés que la mestra explicava al noiet, unes línies més amunt.

I per a seguir fomentant la polèmica, afegeixo que no els falta raó, doncs a diferència d’altres països, aquí el reciclatge no té cap repercussió directa en la ciutadania. Bé si, un medi ambient més “sa” i net, però el ciutadà no es veu beneficiat directament, tret de poder seguir gaudint de l'aire, l'aigua i entorns naturals que ens aporta la mare terra i amb els quals ens permet viure. I m'explico una mica millor, o ho intento…

En d’altres països, per exemple EE.UU i algun altre país anglosaxó, el reciclatge té una repercussió directa en la ciutadania. Les empreses paguen als ciutadans per la recollida de residus urbans. Òbviament les empreses que es facin càrrec dels seus residus, dic jo.

Al nostre adorable entorn al contrari, vam proporcionar mà d'obra i matèria primera gratuïta a concessions publiques que queden en mans d'empreses privades.

D'altra banda, continuar sostenint aquest consum sense mesura de materials tan poc sostenibles, fa que la fi s'acosti cada vegada més ràpidament. Seguim utilitzant piles en els rellotges, com si els rellotges de pols anessin de nova invenció, llencem les ampolles al contenidor verd per a, més tard, fondre-les, en comptes de tornar a l'antic sistema de tornada i reutilització que, penso jo, serà més sostenible i inventem olis biodiesel, per a ,en comptes d'usar petroli, utilitzar carburants que contaminen menys, però que costen igual. No hi haurà cotxes que funcionin amb CO2? em pregunto. Aquest si seria l'invent del segle!

S’ha acabat la cultura de l'usar i llençar, rentem els plats de nou, conscienciem als nens, tal com ho fa la mestra d'aquell adorable nen, que el reciclatge no és la solució, que ja no entra res més sota la catifa…tret que vulguem omplir a Gaia, si, aquesta adorable senyora que encara ens permet viure, de residus i CO2.

Esperem que Obama faci alguna cosa, ja que si no, ens espera un negre futur. Si és que arriba.

Bambú i arquitectura sostenible

Ben segur que ja saben que el bambú s'utilitza des de l'antiguitat com a element de construcció per a cases, edificis i ponts. Molt probablement també coneixen el fet que a molts països amb elevada activitat sísmica, com ara Colòmbia o la Xina, el bambú o la guadua ha demostrat ser un dels elements més resistents i fiables per la seva elasticitat. Doncs això és el que ha portat a Yan Xiao, enginyer i professor a la Universitat de Carolina del Sud, a desenvolupar GluBam, un material innovador format a base de tires de bambú i amb el que es produeixen bigues i altres elements arquitectònics.

La primera estructura desenvolupada amb aquest material va ser un pont a la ciutat de Leiyang i actualment s'estan construint cases i escoles a la província de Sichuan, devastada pels terratrèmols.

A banda dels avantatges constructius, és molt important tenir present que a la Xina s'ha produït una important desforestació durant anys degut a la tala d'arbres indiscriminada de cara a la producció de fusta per a la construcció i que, d'altra banda, aquest país té una repoblació natural constant de bambú. Aquest material obre una porta a un model d'explotació forestal més sostenible alhora que a una nova indústria, font d'ingressos i llocs de treball.

Si voleu saber més sobre les possibilitats del bambú podeu visitar, entre moltes altres, aquestes pàgines:
Campodinamico.com.ar
BlogArquitectura.com
Google: arquitectura, bambú