El teu navegador no admet frames <a href='http://www.blogger.com/home'>Accedir a la pàgina pricipal de Blogger</a>
Menú Accessible del Bloc Començament del primer article Suscripció al butlletí Arxiu del Bloc per ordre de data Índex de categories Qui som? Els resposables del Bloc Sobre accessibilitat, dreceres i opcions del Bloc

21 de novembre 2008

Crisi ? Innovació !

Jordi PuigneróJa no hi ha ningú que tingui nassos de negar la crisi. Fins i tot aquells que fa poc parlaven de “frenazo o de desacceleración” ara ens proposen tot un reguitzell de mesures anti-crisi. Finalment, sembla ser que el malalt ha acceptat, obligada o resignadament, la seva malaltia. És per tant el moment dels tractaments, les teràpies i les vacunes. Els xinesos i els japonesos, ens dirien que en la seva llengua la paraula crisi és un concepte compost per dos signogrames: el primer significa “problema” i el segon “oportunitat”. Va ser precisament l’esperit d’aquest lema el que va ajudar als finlandesos, a principis dels 90, a sortir d’una de les pitjors crisi econòmiques de la seva història recent. Una crisi provocada, sobretot, per l’esfondrament del seu principal soci d’aquella època, la URSS: les empreses més importants van fer fallida o van entrar en suspensió de pagaments, l’atur va arribar a nivells del 20% i el sistema bancari va estar a punt del col·lapse.

Avui, 15 anys més tard, Finlàndia és un dels països capdavanters del món : amb un PIB anual per càpita dels més elevats, és un país que lidera la majoria de rànquings tecnològics (nombre de mòbils i ordinadors per habitant, connexions de banda ampla, alfabetització digital, etc..) i és considerat pel Fòrum Econòmic Mundial i per l’Institut Internacional de Desenvolupament com el tercer país més competitiu del planeta.

I com s’ho van fer ?

Doncs en primer lloc l’Estat va donar un fort impuls a les inversions en ciència i tècnica, fet que va permetre engreixar el sistemes d’investigació, modernització i innovació tecnològica del país. Per posar un exemple, les partides de ciència i tècnica dels pressupostos de les administracions públiques d’aquella època van créixer exponencialment, fent que la inversió finlandesa en innovació tecnològica passés d’un 1,8% del PIB al 3,5%.

La segona cosa que va fer el govern finlandès va ser invertir seriosament en el sistema educatiu. Per cert, sistema que actualment és referent segons tots els estudis i informes de la Unió Europea en matèria d’educació.

En època de crisi els polítics finlandesos de diferents nivells de responsabilitat (nacionals i locals) van prendre la determinació d’augmentar les partides pressupostàries d’innovació, ciència i educació. En definitiva, van fer una aposta decidida per la societat del coneixement.

Per concloure, benvingudes siguin les mesures a curt plaç, per tapar forats, que ara ens proposen ministres, consellers i regidors d’Economia i Finances de les diferents administracions públiques. Però aquestes mesures quedaran en no res si no van acompanyades per increments pressupostaris i d’inversions en educació, formació i innovació tecnològica. Si això no es fa, desaprofitarem la oportunitat de la que parlen xinesos i japonesos.

Quan la tempesta hagi passat, aquelles ciutats i nacions que hagin fet els deures podran aspirar a ser Finlàndia. Les que s’hagin limitat a tapar forats romandran, un cop més, al vagó de cua d’aquesta locomotora anomenada progrés.

Jordi Puigneró i Ferrer
Regidor de Comunicació, Innovació i Serveis Interns.
Ajuntament de Sant Cugat



1 comentaris:

Joan Sugranyes ha dit...

Muy interesante el artículo sobre cómo tras cada incertidumbre hay una oportunidad. La verdad es que en el norte de Europa siempre han ido muy por delante nuestro pero... ¿para cuándo un poco de innovación en las maneras políticas de este país? ¿No cree que su manera de empezar el artículo es un poco oportunista? ¿Se trata de hablar de innovación o de meter con calzador la foto del político de turno?

Por favor, limítense a hablar de innovación, habían empezado muy bien.